República Democràtica del Congo

L’estabilització política, militar i social és el principal repte d’un país on el comportament de les forces armades, les guerrilles i els principals actors de poder seran la clau del futur. Les últimes eleccions presidencials realitzades amb múltiples irregularitats a la fi del 2011 són contestades per tota l’oposició política i provoquen un clima d’inestabilitat que no afavoreix l’estabilització del país.

A la RDC no hi ha les polítiques públiques de desenvolupament o agrícoles; per tant, són els programes de les agències internacionals (condicionats pel finançament a què van associats) els que s’utilitzen com a referència d’acció política.

El camp congolès
Les problemàtiques específiques de la pagesia se centren en la inseguretat alimentària, els conflictes relacionats amb la propietat de la terra i la dificultat d’accedir als recursos productius (llavors, aigua, crèdit, etc). La corrupció instal·lada als poders públics està permetent l’entrada massiva de multinacionals, companyies mineres i inversors, que representen una gran amenaça per a una població el 70% de la qual viu del sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i explotació silvícola).

Elaboració de polítiques públiques de desenvolupament
La debilitat de l’estat fa que sigui vulnerable a la influència dels grups de poder en les iniciatives d’elaboració de polítiques, així com de canvis legislatius que puguin afectar la propietat de la terra, pecuària, pesca, etc. La revisió de la (ja aprovada) llei que defineix els principis fonamentals del sector agrícola (Loi portant prínceps fondamentaux relatifs au secteur agricole) serà molt important, ja que regularà la propietat de la terra i tindrà, per tant, una enorme influència sobre el futur de les famílies productores, que hi accedeixen a través del dret de costum tan arrelat al país.

En aquest context, donem suport a les organitzacions camperoles que han intervingut en la discussió del Codi Agrícola, i ajudem en el procés de reflexió i de pressió política que es va posar en marxa a Kinshasa durant més d’un any de discussió. El redactat final conté aspectes molt satisfactoris que van ser inclosos a la llei a causa de l’acció realitzada pel lobby d’organitzacions camperoles a les quals donem suport.

L’associacionisme permet a les comunitats camperoles trobar el valor afegit
El sistema majoritari de producció agropecuària i pesquera es basa en petites superfícies orientades a la subsistència, amb pocs excedents que sovint són transformats de manera artesanal, i és comercialitzada a mercats locals a través de circuits curts. Curiosament, aquestes unitats productives són en moltes zones del país el paradigma de la producció agroecològica i del baix ús d’inputs per unitat produïda; així doncs, el problema fonamental rau a com passar de l’autosuficiència cap a la producció d’excedents sense perdre el principi d’agricultura sostenible.

Per contribuir a millorar la seva formació, assegurar la propietat de la terra, l’accés al crèdit i a canals de comercialització, a Justícia Alimentària estem reforçant l’associacionisme dels pagesos i pageses; aquestes formes d’organització milloren el control que els camperols i les camperoles tenen sobre tota la cadena de valor de les seves produccions i els permet obtenir un valor afegit per tal que els seus ingressos els permetin accedir als serveis bàsics i millorar la seva posició familiar.

 

Contacte:
Contacte:
Bureau VSF. Maison Katembo Kahehero, Q. Salongo.
2eme Clôture nº7 - Ville de Butembo / Kivu Norte / DRC
africa@justiciaalimentaria.org
+243 994 165 220 / +243 97 22 48 007 / +256 77 66 49 401