Promovem des de la cooperació un model de desenvolupament rural just a favor de la sobirania alimentària, com a proposta per dignificar la vida pagesa i que garanteixi la sostenibilitat ambiental, social i cultural del dret a l’alimentació per a tota la població mundial.

Amb les nostres accions ens adrecema les comunitats camperoles organitzades que tinguin la sobirania alimentària com a model de desenvolupament.

Els nostres objectius són:

  1. Afavorir una estratègia productiva agroecològica, que tingui en compte la producció, la transformació, la distribució, la comercialització i el consum dels aliments, mantenint tot el procés en mans camperoles.
  2. Donar suport a les organitzacions camperoles en els processos d’estructuració i aliança per al desenvolupament de la sobirania alimentària.
  3. Reclamar i donar suport a l’accés de les comunitats camperoles als recursos de producció (aigua, terra i biodiversitat), defensant les polítiques agràries, pesqueres i forestals que donin suport a l’agricultura familiar i comunitària.
  4. Evidenciar i valorar el treball de les dones camperoles en els diferents àmbits (familiar, social i agrari) treballant a favor de l’eliminació dels mecanismes que perpetuen les situacions de desigualtat entre homes i dones, de manera que s’elimini qualsevol tipus d’opressió i discriminació contra la dona.
  5. Generar consciència crítica i activisme a favor de la sobirania alimentària com a procés global, mitjançant l’educació per al desenvolupament en àmbits formals i no formals, la investigació, la comunicació, la sensibilització, la incidència política, la mobilització social i la formació, adreçades a diferents col·lectius socials.

La pandèmia global ha evidenciat un fet que ja existia: la fragilitat d’un sistema alimentari que no protegeix les persones que alimenten el món, i que abans de la crisi ja tenien dificultats serioses per alimentar-se a si mateixes i les seves famílies. Les mesures de confinament han impactat en el dret a l’alimentació de pageses i pagesos sense terra, productors d’aliments a petita escala, pobles indígenes, treballadores i treballadors migrants i les persones més pobres de les zones urbanes, afectant a més d’una manera més dura a les dones.

Per això, des de Justícia Alimentària seguim treballant amb el repte de reforçar la sobirania alimentària i la resiliència climàtica als nostres projectes de cooperació internacional. Perquè la sobirania alimentària garanteix el dret a l’alimentació i la sostenibilitat del planeta.

Amb aquest objectiu, hem continuat teixint durant tot aquest temps una àmplia xarxa d’aliments de producció agroecològica, amb transformació i distribució local, i que asseguren una alimentació sana a tota la població. És més urgent que mai posar sobre la taula les vulnerabilitats més importants del sistema alimentari dominant, generar debat i coneixement sobre elles i donar suport d’una manera decidida als sistemes alimentaris locals, territorialitzats i basats en mercats interns, més resilients i claus per aconseguir la seguretat alimentària de la població i lluitar contra el canvi climàtic. Alguns exemples:

  • A Haití hem continuat treballant a la xarxa de distribució de llavors, essencial per assegurar la producció d’aliments locals al país, que a més permet posar les bases d’una agricultura resilient a favor de la pagesia haitiana.
  • A Bolívia, les comunitats indígenes bolivianes no només produeixen col·lectivament: transformen, comercialitzen i consumeixen i reparteixen els beneficis entre tota la comunitat. Tota una experiència de sistema d’alimentació resilient que intentem reforçar i expandir.
  • A Cuba donem suport al moviment d’Agricultura Urbana que garanteix el subministrament prioritàriament a escoles, hospitals, centres de maternitat, etc.
  • A Senegal treballem per enfortir els mercats territorials, que assegurin una alimentació sana a tota la població. Aquests mercats contribueixen de manera més directe a l’economia local, ja que la pagesia es queda amb la major part del preu del producte. A més, serveixen com a plataforma central d’intercanvis socials i culturals i garanteixen un producte fresc i de qualitat entre la població, fet que contribueix a la seguretat i la sobirania alimentària dels territoris.

Projectes de cooperació en marxa:

  • Suport a Defensores i Defensors. Les defensores i defensors de la terra són a la primera línia de defensa contra el canvi climàtic a causa de l’abús de l’acció extractiva; per això s’han vist sota amenaces, fustigació, assetjament judicial, agressions, ultratges i fins i tot assassinat. Justícia Alimentària, juntament amb ESF Catalunya i sòcies d’Hondures, El Salvador, Nicaragua i Guatemala, donem a conèixer una campanya per crear consciència col·lectiva, donar suport i protegir les persones que alcen la veu per preservar la vida i els béns naturals als seus territoris.
  • Construint juntes. Dones en Moviment. Les dones són les principals productores d’aliments als països del sud. No obstant això, pateixen una forta discriminació i el seu paper no és reconegut. El canvi del sistema agroalimentari no es pot entendre sense igualtat. El suport a les dones, a les activitats productives i a l’enfortiment de les seves organitzacions és un eix central de la nostra feina. Des de Justícia Alimentària, treballem amb aquest repte a Guatemala, República Dominicana, Cuba, Hondures, Haití i Bolívia.
  • Sistemes alimentaris sostenibles. Davant del model de producció i distribució agroindustrial, promovem sistemes de producció local diversificats i extensius, amb circuits curts de comercialització, que generen riquesa a les economies locals, respecten el medi ambient i asseguren als camperols preus justos que els permetin viure de la seva feina. Ho fem a Bolívia, República Dominicana, Hondures, Cuba, Guatemala, Haití, Senegal i República Democràtica del Congo.

Els projectes que contemplen una faceta de producció, transformació o comercialització d’aliments són considerats prioritaris.

Així mateix, la nostra activitat de sensibilització, educació i incidència s’adreça ​​a tota la població, nenes i nens, joves, consumidors i consumidores i públic en general, com a objecte dels nostres, entenent que totes les persones poden ser agents de canvi al seu entorn.

Som una organització dinàmica que aposta per la millora de la qualitat de les nostres intervencions, a través de la formació i la participació del nostre voluntariat a les nostres accions de sensibilització, educació i cooperació. Això ens capacita per afrontar els enormes reptes que tenim per davant els propers anys.

Justícia Alimentària aposta per un model de cooperació que no generi dependències, i que satisfaci les necessitats de l’actual generació sense sacrificar la capacitat de generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats.

Actualitat relacionada

  • ActualidadAlimentación saludableCooperaciónSistemas alimentarios

    "Son las mujeres las que toman las decisiones sobre la soberanía y la seguridad alimentaria de las familias. De ahí la importancia de hacerlas partícipes en todo el proceso para que la mujer sea [...]

  • ActualidadAlimentación saludableCooperaciónSistemas alimentarios

    Los testimonios que recogen los cortos documentales que presentamos con motivo del Día Internacional de las Mujeres Indígenas ponen voz y rostro a los logros obtenidos en Bolivia y, más concretamente, con las mujeres [...]

  • ActualidadAlimentación saludableCooperaciónSistemas alimentarios

    Frente al modelo alimentario agroindustrial, Justicia Alimentaria promueve la producción local de alimentos, diversificada y extensiva, con circuitos cortos de comercialización que activa la economía local, es sostenible medioambientalmente y garantiza al [...]

Veure més