Haití

Haití és un dels països amb un índex de desigualtat més marcat. Més del 40% de la població pobra posseeix el 6% de la riquesa, mentre que el 2% més ric posseeix el 26% dels recursos. S’estima que només el 30% del territori és adequat per a l’ús agrícola a causa dels forts pendents i l’erosió del sòl. Juntament amb la pressió demogràfica i l’absència d’un règim sobre l’ús de la terra just i fiable, la situació s’ha agreujat per l’auge dels parcs industrials, on l’estat haitià ha desproveït de les seves terres unes 300 famílies camperoles per instal·lar-hi zones franques (maquiles).

El camp haitià
Després del terratrèmol del 12 de gener del 2010, es va aplicar a Haití l’anomenat Pla d’“Investissement du secteur agricole 2010-2016”, impulsat pel govern i les organitzacions internacionals. Aquest pla definia els sectors prioritaris en el desenvolupament agropecuari del país. No obstant això, aquest programa va quedar en paper mullat i ha estat abandonat pel nou govern que segueix la màxima de “Haití is Open for Business”. Dins del nou executiu, no apareix com a prioritat l’enfortiment del sector agrícola; de fet, ni s’esmenta. La prioritat és promoure les empreses tèxtils (zones franques) i el sector serveis (complexos turístics, hotels de luxe).

Invasió de Monsanto i Coca-Cola
És important entendre que l’agronegoci, amb el paraigua de la Revolució Verda, sempre ha fracassat a Haití. No obstant això, després del terratrèmol, les corporacions encapçalades per Monsanto i Coca-Cola s’han tornat a desplegar a Haití. Aquestes empreses han vist una gran oportunitat en el concepte de “l’ajuda” per obtenir generosos beneficis; de la mà del govern americà i l’agència USAID, l’ajuda es converteix en negoci i en una trampa mortal per a la pagesia haitiana.

El projecte Winner, que de moment continua funcionant a Haití, és un clar exemple d’aquesta vella estratègia. Amb l’ajuda provinent dels Estats Units, s’està implementant un sistema per implantar el model d’agricultura industrial totalment dependent de recursos externs (agrotòxics, llavors híbrides, maquinàries, i altres) que només beneficia la transnacional Monsanto i que agreuja la ja preocupant situació de vulnerabilitat de la pagesia a Haití.

Red de semillas
El sisme que va assotar l’illa el gener del 2010 va obligar a fer un canvi significatiu en el treball que desenvolupem amb les organitzacions camperoles. Com a resposta a la vulnerabilitat de les comunitats i per evitar que caigués en un model de dependència de les llavors portades de fora, es va posar en marxa una xarxa de llavors amb tres centres a diferents zones del país.

En aquests espais, 75 camperols i camperoles reben formació tècnica, suport econòmic i acompanyament especialitzat amb l’objectiu de crear grup d’agricultors i agricultores de llavors que després puguin multiplicar i difondre aquests coneixements. La idea fonamental que està al darrere d’aquesta acció és recuperar progressivament la capacitat productiva (del recurs estratègic llavor) de les organitzacions camperoles més importants del país. Per a això, de manera complementària, treballem en la construcció d’infraestructura d’emmagatzematge i suport a la producció.