Les mentides que mengem

El greenwashing alimentari: l’amenaça més gran per a la nostra salut, el medi ambient i els drets humans

Firma

Aquesta campanya vol donar a conèixer les causes, les conseqüències sobre la nostra salut, el medi ambient i els drets humans del greenwashing a l’alimentació.
Per això, reclamem solucions i demanem actuar d’urgència per posar fi a aquestes males pràctiques.

En aquesta nova investigació de Justícia Alimentària s’intenta posar una mica de llum sobre el sistema de certificació dels productes alimentaris. Les incerteses que planen sobre els segells i certificats de la llet, carn o el formatge que consumim és tan gran que no som capaços d’entreveure’n les conseqüències.

Les que sí que hem pogut desvetllar en aquest informe ens donen prou pistes per prendre consciència i reclamar transparència.

Quin és el problema?

El greenwashing alimentari

  1. Les causes

    El gatopardisme de la indústria alimentària: canviar-ho tot perquè res no canviï.

    + Saber més

    La indústria alimentària ha posat en marxa mil i una certificacions que avalen les bondats ambientals dels seus productes: Bio, natural, eco, orgànic, benestar animal, neutre en carboni. Es tracta de característiques que la ciutadania valora i que influeixen, cada cop més, en les decisions de compra. Però… hi ha alguna cosa certa en tot plegat?

    L’única cosa certa és que l’estratègia de la indústria ha estat canviar la pell (el que porta escrit a l’envàs) per evitar haver de canviar el seu interior.

    Ho veiem als segells i certificacions que inunden els envasos dels productes alimentaris, però també com la indústria “alimenta” el canvi climàtic o l’explotació laboral.

    - Saber menys

  2. Les conseqüències

    El greenwashing alimentari, l’amenaça més gran sobre la nostra salut, el medi ambient i els drets humans, disfressada de llibertat.

    + Saber més

    Si hi ha un problema que és a la primera línia de l’agenda social i política és el canvi climàtic. Està relacionat pràcticament amb tots els sectors de les nostres vides, però el de l’alimentació és un dels més rellevants i sovint es veu assenyalat. Això ha obligat la indústria a intentar mostrar el seu compromís en la lluita contra l’emergència climàtica.

    Per això es recolza en informes i dades, que utilitza de manera parcial i interessada, cosa que impedeix veure’n el conjunt. És la doble estratègia del capitalisme verd, exhibir una idea, una dada, per amagar darrere tot allò que no convé mostrar.

    A Justícia Alimentària hem analitzat el cicle de producció complet i el panorama és molt diferent del que presenta la indústria.

    - Saber menys

Què demanem?

T’explicaré per què ets aquí. Estàs perquè saps alguna cosa, encara que el que saps no ho pots explicar. Però ho perceps. Alguna cosa no funciona al món. No saps què és, però és aquí com una estella clavada a la teva ment i t’està embogint. Saps de què estem parlant?

Hi ha una alimentació sana, ecològica, animalista, pagesa, local i que actua contra l’emergència climàtica, i una altra, al costat, que és tot al contrari.

+ Saber més

I la manera de separar una de l’altra són els segells i els reclams en els envasos, la majoria inventats per la pròpia indústria alimentària i que estan molt lluny de ser el que creus que són.

Si la societat està preocupada pel benestar animal, hi ha un camí més directe i efectiu, millorar la legislació existent garantint uns estàndards de compliment obligat, controlats per la inspecció pública.

Això és el que la indústria pretén evitar posant en marxa els seus propis certificats.

- Saber menys

Quin tipus de llibertat és aquesta en la que es pot triar entre una alimentació que fa mal al medi ambient i una altra que no?

+ Saber més

O una en què es pot explotar les persones i una altra que no?

Si com a societat hem decidit que volem una alimentació amb certs atributs en salut, medi ambient, clima i drets humans, la volem tota així i seran les polítiques públiques adequades les que impulsaran aquesta alimentació.

- Saber menys

És la política pública, impulsada socialment, i no els segells autogenerats per les corporacions alimentàries on hi ha el camp de batalla per aconseguir l’alimentació que desitgem.

+ Saber més

No han canviat el focus i ens hem trobat atrapats a la xarxa dels segells, certificats i protocols.

Regulació del mercat cognitiu que opera als segells i certificacions privades, i política pública de veritat, real. Aquest sembla el camí per aconseguir que l’alimentació que defensem sigui hegemònica i popular.

- Saber menys

En definitiva, la immensa majoria dels segells que decoren els envasos dels aliments els ha inventat la mateixa indústria alimentària, que ha disfressat els seus productes del que cada cop més persones volen comprar.

On queden les polítiques públiques? Si com a societat volem una alimentació sana, que respecti el medi ambient i els drets humans, les polítiques públiques hauran d’impulsar-la.

Aquest és el camí, del qual la indústria, amb les seves estratègies de greenwashing, ens allunya.

Consulta aquí les nostres propostes polítiques.

Aquesta campanya compta amb el suport de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Barcelona. El seu contingut és responsabilitat exclusiva de Justícia Alimentària i no reflecteix necessàriament l’opinió de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Barcelona.

Actúa ja

262 persones ja han signat.

Nom*
Els teus cognoms*
Privacitat*
Newsletter
This field is for validation purposes and should be left unchanged.

Actualitat relacionada

  • ActualidadCampañas

    La propuesta del Real Decreto sobre regulación de la publicidad de alimentos y bebidas dirigida al público infantil representa un avance significativo respecto de la situación actual, de completa indefensión de la infancia ante la [...]

  • Sense categoritzar

    La indústria càrnia catalana, des de la granja a la taula, és la responsable del 21% de les emissions d’efecte hivernacle de tot el país. Per tal de complir amb els compromisos de reducció [...]

  • Actualidad

    Las llaman bebidas energéticas, pero sería más correcto denominarlas excitantes, ya que son un cóctel de café, azúcar y otros aditivos. A pesar de ello, son consumidas habitualmente por casi el 70 % de la [...]