Enverina’m

Campanya contra el menjar que ens emmalalteix.

Firma

Solucions

Aquesta situació és evitable. Però no serveixen de res les campanyes educatives recomanant una dieta saludable ni tampoc resulten útils els acords voluntaris de la indústria, l’objectiu dels quals és aparentar que s’estan prenent mesures mentre realment res no canvia.

No ens trobem davant d’un problema individual. Les causes són estructurals i calen polítiques públiques encaminades a reduir el consum d’aliments processats, anteposant la salut de la població als interessos de la gran indústria alimentària.

En la formulació de polítiques públiques que posin fre a l’alimentació insana, cal identificar els factors socials i econòmics que influeixen en el creixement de l’alimentació processada i ultraprocessada.

Fa anys que l’Organització Mundial de la Salut dóna la veu d’alarma. Vol regular la indústria alimentària. I alguns països estan fent els primers passos per abordar el problema a través de polítiques públiques. A Finlàndia, per exemple, la reducció de la ingesta de greixos saturats de la carn i derivats lactis, ha desencadenat en millores importants del perfil lipídic de la població i en un descens de la mortalitat per cardiopatia isquèmica proper al 50%.

Per aquesta raó, EXIGIM:

  1. Un etiquetatge obligatori per a tots els productes alimentaris que permeti diferenciar clarament els aliments que es poden considerar insans. Per fer front a la mala alimentació cal utilitzar etiquetats simples, que mostrin clarament i d’una ullada les característiques nutricionals (saludables o no) dels productes.
  2. Un control efectiu de la publicitat alimentària, ja que actualment no hi ha cap tipus de regulació. Hi ha una cosa pitjor que la manca de control: que sembli que n’hi ha. I això és justament el que tenim, un fals control. A més, un objectiu prioritari a controlar és la qualitat nutricional de la publicitat adreçada al públic infantil.
  3. Una política impositiva per modificar els hàbits de consum: aplicar un tipus impositiu alt als productes insans i facilitar l’accés a una alimentació saludable. La idea central és treballar amb un doble objectiu: abaratir l’alimentació sana, ecològica i de proximitat i encarir l’alimentació insana. Però a més, ja que les classes populars tenen dificultats econòmiques per seguir una dieta saludable, abaratir els aliments bàsics és una manera de reduir les desigualtats en l’accés a una dieta sana. Que una Coca-Cola, un Kit Kat o una poma tinguin el mateix IVA no té cap lògica des del punt de vista sanitari. La reducció de l’IVA a productes bàsics com fruites i verdures podria veure’s compensat per l’increment de l’IVA a determinats aliments de perfil nutricional clarament insà.
  4. L’eliminació de l’alimentació malsana dels centres educatius i promoure el menjar saludable mitjançant la compra pública. La compra pública es pot convertir en una oportunitat per revitalitzar els sistemes alimentaris locals i acabar amb un tipus d’alimentació altament processada, de llarga distància i servida per grans empreses de càtering a una altra basada en una alimentació de proximitat, ecològica, produïda pels pagesos familiars i amb una relació molt més estreta entre qui produeix els aliments i qui els consumeix.
  5. L’agricultura familiar pagesa i els mercats alimentaris locals com a peça clau en la lluita contra la gana i la mala nutrició. La posada en marxa de formes de comercialització com els mercats municipals, la venda directa d’aliments per part de la pagesia i la innovació en mercats alimentaris són alternatives amb un clar potencial de contribuir de manera eficaç a la reducció de la mala alimentació en tots els vessants. Les administracions públiques juguen un paper central dins aquest context, així com les organitzacions de productors i productores, les de consum i els diversos actors implicats en la comercialització i distribució alimentària.

Enverina’m és una campanya de Justícia Alimentària amb la col·laboració d’AECID il’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

Aquesta campanya compta amb el suport de la Cooperació Espanyola a través de l’Agència Espanyola de Cooperació internacional per al Desenvolupament (AECID) i del Govern Basc a través de l’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

El seu contingut és responsabilitat exclusiva de Justícia Alimentàriai no reflecteix necessàriament la postura de l’AECID ni de l’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

Actúa ja

1.078 persones ja han signat.

Nom*
Privacitat*
Newsletter
This field is for validation purposes and should be left unchanged.

Actualitat relacionada

  • CampañasCooperaciónInvestigaciónSense categoritzar

    Webinar sobre publicidad y etiquetado en República Dominicana. El 25 de junio de 2021 analizaremos la problemática que supone la falta de regulación del etiquetado de los alimentos industrializados y la publicidad de los mismos, [...]

  • Sense categoritzar

    Artículo de opinión de Javier Guzmán, director de Justicia Alimentaria Publicado originalmente en El Periódico La evidencia científica es incuestionable. La alimentación insana es ya la primera causa de enfermedad y pérdida de calidad de vida en el mundo, [...]

  • Sense categoritzar

    Justícia Alimentària presenta l'informe «El meu primer verí: la gran estafa de l'alimentació infantil», en el qual s'analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d'avals mèdics, etiquetatge [...]