VSF Justícia Alimentària participa en el VI Congrés Internacional d’Agroecologia

28/06/2016

VSF Justícia Alimentària Global ha presentat la seva recerca sobre la importància de la compra pública en els sistemes alimentaris locals en el VI Congrés Internacional d'Agroecologia que ha tingut lloc a Vigo aquest mes de juny. El Congrés, organitzat pel Grup de Recerca en Economia Ecològica i Agroecologia de la Universitat de Vigo (GIEEA), tenia com a objectiu reunir persones de l'àmbit científic, moviments socials, empreses i altres comunitats per compartir els processos d'innovació social, política i institucional en què diferents entitats estan immerses i contribuir al canvi cap a un nou sistema agroalimentari que respongui adequadament als problemes inajornables  del canvi climàtic i de la fam.

Durant la compareixença de VSF Justícia Alimentària Global, s'ha presentat la compra pública com una oportunitat per revitalitzar els sistemes alimentaris locals i acabar amb un tipus d'alimentació altament processada, de llarga distància i servida per grans empreses de càtering a una altra basada en una alimentació de proximitat, ecològica, produïda per la pagesia familiar i amb una relació molt més estreta entre qui produeix els aliments i qui els consumeix. Tenint en compte que a l'Estat espanyol es dediquen entre 2.000 i 3.000 milions d'euros anuals a la compra pública alimentària, la compra i la contractació de productes i serveis no solament  ha de tenir en compte el preu d'adquisició sinó que s'han de tenir en compte altres criteris com són les conseqüències econòmiques, socials i ambientals de cadascuna de les operacions que du  a terme  l'Administració pública.

Actualment, en un percentatge de quasi el  70 %, els aliments servits per les grans empreses de càtering provenen de majoristes i només el 10% de mitjana es compra directament al sector primari. No és un fet exclusiu de la compra pública, ja que a l'Estat espanyol la compra directa als pagesos  està molt allunyada de la que es fa en   altres països propers  com França, Itàlia, Txèquia, Hongria i Polònia on el percentatge de granges que ven directament els seus productes és aproximadament del  18 %. "A l'Estat espanyol el percentatge se situa en el 0,3% i això vol dir que el potencial de creixement d'aquests canals és enorme i que la compra pública pot i ha de ser un motor important per aconseguir-ho", ha destacat durant el Congrés Irina Tasias, coordinadora de comunicació de VSF Justícia Alimentària Global.

Revitalització de l'economia local, però també avantatges socials i ambientals
Els mercats alimentaris locals actuen com a  catalitzadors de l'economia local i poden suposar uns preus més justos tant per a les persones consumidores com per a les productores, generar ocupació de manera directa i indirecta, dinamitzar el territori i fer valer  l'entorn rural, però també tenen grans avantatges socials i mediambientals que s'han de tenir en compte. D'una banda, s'incrementa la qualitat nutritiva dels aliments i es redueixen els efectes negatius per al medi ambient (no utilització de pesticides, no aliments quilomètrics, reducció d'envasos, etc.). En el cas de les escoles, és important per a l'alumnat el valor pedagògic afegit del fet de conèixer el territori, el que s’hi  produeix, la recuperació de la cultura gastronòmica local i la temporada dels aliments. I, de l’altra,  com  que  bona part dels productes que es consumeixen en la restauració col·lectiva es produeixen en països llunyans orientats a la producció massiva i d'exportació, el fet de potenciar l'agricultura local permetria una reducció de la fam i la pobresa al món perquè els beneficis revertirien en la mateixa  comunitat.

No obstant això, perquè realment aquest canvi pugui aconseguir-se cal voluntat política i que l'Administració pública defineixi clarament el tipus de sistema alimentari i econòmic que vol potenciar. En aquest sentit, Irina Tasias ha demandat que " les diferents administracions públiques -estatal, autonòmica i local- assumeixin un compromís  i que cadascuna,  en els sectors on tinguin competències, aposti  clarament per la incorporació d’aliments de proximitat, ecològics i de producció familiar en les compres públiques alimentàries."  Així mateix, ha comentat que també és necessària  la creació d'estructures de governança alimentària o "consells alimentaris" amb la participació de les AMPA, les associacions de productors, consumidors, etc.  per assessorar, promoure, formar i elaborar plans específics per posar en pràctica d'una manera  eficient i viable aquest canvi a l’hora de comprar.