VSF destapa l'entramat d'interessos entre l'Administració pública i la indústria alimentària

24/07/2015 - 10:54

Des de VSF hem proposat un canvi d'imatge al Ministeri de Sanitat. Davant la porta principal, un cartell del Ministeri que simulava el logotip d'una coneguda marca de refrescos denunciava la contínua i escandalosa col·laboració dels organismes públics amb la indústria alimentària. La denúncia a peu de carrer ha anat acompanyada de la presentació de l'informe "Confieu en mi. Portes giratòries, conflictes d'interessos i amistats perilloses entre la indústria alimentària i els organismes de salut" amb l'objectiu d'exposar el sofisticat entramat del lobby alimentari creat al llarg dels últims vint anys.
La mala alimentació i les malalties que hi estan associades representen, avui dia, el primer problema de salut de l'Estat espanyol. Davant d'un problema d’aquesta magnitud, les administracions públiques haurien de tenir un pla que n’identifiqués les causes, aturés el problema i posés en marxa solucions efectives. No obstant això, l'estudi no solament demostra la inactivitat de l'Administració per solucionar aquest problema, sinó també com l'Estat s'ha convertit en un aliat natural de la indústria per al disseny i execució de polítiques públiques totalment contràries a l'interès dels ciutadans.

Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat
Tal com revela l'informe, la indústria ha creat una narrativa que, gràcies a bones campanyes de màrqueting i a l'ajuda de diferents fundacions i organitzacions públiques i privades, s'ha anat repetint fins que la societat l'ha interioritzat. Els missatges més utilitzats han anat orientats a culpabilitzar l'individu per tractar-se d'un problema de mals hàbits, de dieta desequilibrada i de falta d'exercici. Un altre dels missatges ha estat que "no hi ha aliments bons ni dolents, tot depèn del conjunt de la dieta", i si això no ho afirma Nutrexpa o Bimbo, sinó una universitat de prestigi, té molta més força. De manera alineada, aquestes empreses aconsegueixen el que segurament no podrien assolir per separat. De fet, la majoria de les grans empreses alimentàries que contribueixen amb els seus productes a la mala alimentació han aconseguit lligar la seva imatge a la salut. Per això, la col·laboració de l'Administració pública i les organitzacions mèdiques ha estat clau. Les empreses agroalimentàries saben que, a la batalla de l'opinió pública, és essencial que els seus arguments tinguin el suport d’organismes, entitats o persones científiques.

El qui és qui i les seves eines
L'informe exposa qui són els actors de l'agroindústria i les principals eines que utilitzen per aconseguir els seus objectius. Destaquen els patrocinis de càtedres universitàries, la creació de centres d'estudi vinculats a l'Administració, el pagament d'investigacions científiques; la col·locació de gent afí a llocs clau (amb noms i cognoms), les visites a professionals de la salut, els convenis de col·laboració amb mitjans de comunicació i la creació de campanyes conjuntes amb les administracions.

El sobrepès i l'obesitat, dos problemes que augmenten
Una de cada tres persones al món pateix obesitat, un 23% més que l’any 1980. Per primera vegada a la història, al món hi ha més persones afectades de mala alimentació que de fam i subnutrició. Actualment, 1.400 milions de persones al món són obeses o tenen sobrepès i aquest trastorn alimentari fa que morin 3,4 milions de persones l'any. A Europa, la xifra s'eleva al 58%, és a dir, una de cada dues persones. Segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), a Espanya el sobrepès afecta el 55% de la població i l'obesitat, el 17%. El més alarmant és que les estimacions de sobrepès en diferents països indiquen que la pandèmia continua creixent.

L'estratègia que recomana l'OMS, i que apliquen altres països d'Europa, consisteix a implantar diferents mesures, com el control de la publicitat d'aliments insans adreçats al públic infantil, un etiquetatge nutricional clar i l'aplicació de polítiques fiscals que siguin coherents amb les polítiques sanitàries, per tal d'afavorir els aliments que han de formar part d'una dieta sana i equilibrada i penalitzar els aliments insans.