Tornada a l’escola: Com serà l’alimentació escolar?

18/09/2017 - 14:22

El denominador comú de cada setembre és el mateix: la tornada a l'escola. I els menjadors escolars començaran a funcionar  per servir els àpats  a milers de nenes i nens a tot l'Estat. Però, quin tipus d'alimentació se serveix als menjadors? L'Estat espanyol se situa al capdavant del sobrepès infantil a Europa i afecta un 44% dels infants.  Tenint en compte aquesta problemàtica, vetllar per aconseguir la màxima qualitat nutrient  dels menús escolars hauria de ser una prioritat. No obstant això, la normativa actual sobre menjadors escolars afavoreix la subcontractació d’aquest servei a  empreses de càtering i dificulta el fet d’adoptar alternatives ecològiques i de proximitat. A més, la qualitat nutrient  dels menús no és adequada: sovint hi manca verdura, hi ha un excés de proteïna animal i un abús de fregits i altres productes no saludables.

La repercussió d'uns menús basats en una alimentació fresca i de proximitat és especialment significativa quan s'aplica a  les escoles atès el  gran abast social i el benefici diari que suposa. Aquest volum de compres permetria a l'Estat intervenir en  salut pública i canviar l'alimentació altament processada, d'ampli abast i servida per grans empreses de càtering a una altra basada en una alimentació de proximitat i produïda per la pagesia familiar.

El valor de fer  una alimentació saludable s'ha de treballar a l'escola

El menjador escolar és un lloc idoni on fer pedagogia i ensenyar als infants  la importància que tenen els  aliments, el seu origen, i també  sobre el medi natural, social i cultural en què  viuen i on es cultiven els aliments. És, per tant, un espai amb un important potencial educatiu en el qual transmetre el valor d'una alimentació sana, equilibrada i variada, basada en la sostenibilitat ambiental, que procedeix d'un sector primari proper, local, familiar i arrelat al territori.

Economia local, medi ambient i salut

S'estima que es destinen entre 2.000 i 3.000 milions d'euros a les compres alimentàries cada any. Els principals receptors d'aquestes compres són els centres d'educació bàsica (57%) i els de salut pública (25%), i en menor mesura, els centres d'educació superior, centres penitenciaris i altres llocs públics. Si aquest volum de compra es fes  en mercats de proximitat, estaríem davant d'un gran catalitzador per a l'economia local cosa que generaria ocupació d’una manera  directa i indirecta, serviria per  dinamitzar el territori, revaloritzar el món rural, incrementar la qualitat nutritiva dels aliments, reduir els efectes de contaminació (menys aliments d'exportació i menys envasos, etc.) i recuperar la cultura gastronòmica als  centres públics.

Si es tenen en compte aquestes xifres, la compra pública alimentària no pot tenir com a únic criteri el cost del servei, sinó que la responsabilitat pública implica que s'hagin de tenir en compte les conseqüències econòmiques, socials i ambientals de totes les compres. L'Estat ha de ser el primer responsable en les seves accions de consum.

Des VSF Justícia Alimentària Global som conscient que comença un nou curs i, per tant, una nova oportunitat per iniciar una política pública que afavoreixi les iniciatives de compra pública d'aliments basada en una producció local i familiar que vetlli pel dret a una alimentació sana, propera i justa.