Sequera a cel obert

10/09/2014 | VSF Justícia Alimentària Global

Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador estan patint una canícula que s'ha prolongat ja massa i ha provocat la pèrdua de la major part dels grans bàsics (blat de moro i fesol) que garanteixen l'alimentació de la població d'aquests països. S'estima que estan en risc de patir fam uns 2,5 milions de centreamericans en els propers mesos.

El dilluns 25 d'agost tres fets van marcar a Guatemala el que pot caracteritzar la situació nacional però també la de bona part de la regió Central.

Un d'aquests fets és que el President guatemalenc va establir en 16/22 departaments del país '"estat de calamitat pública" i ha afirmat que es necessitaran aproximadament 50 Milions d'Euros per garantir la distribució d'aliments durant 6 mesos a la població afectada (unes 236 mil famílies). Amb això s'obre la possibilitat per a la Cooperació Internacional i els organismes multilaterals d'activar els mecanismes d'ajuda dissenyats per a l'ajuda humanitària que la situació demanda.

Un altre fet és que seguien circulant en mitjans de comunicació i xarxes socials les denúncies i les alarmes pels actes de repressió en contra de diverses comunitats de la Franja Transversal del Nord del país que s'oposen a la construcció d'una hidroelèctrica al seu territori.

I el tercer d'ells és que enfront del Congrés Nacional es va concentrar la manifestació convocada pel Consell de Pobles Maies per exigir la derogació de la Llei 19-2004 de Protecció d'Obtencions Vegetals, millor coneguda com a "Llei Monsanto". Aquesta llei, aprovada durant l'Any Internacional de l'Agricultura Familiar és considerada el tret de gràcia per a l'agricultura camperola i la Sobirania Alimentària del país. El decret de la llei incloïa una ampliació del pressupost 2015 (mitjançant préstecs internacionals) d'uns 50 Milions d'Euros per al Ministeri de Comunicacions. L'esmentada llei forma part d'un paquet de lleis que pretenen ser aprovades per donar compliment als compromisos adquirits per l'Estat cada vegada que signa un tractat comercial amb alguna potència o grup de potències.

Tenint en compte que el 2015 serà un any electoral i que ja hi ha signes de propaganda oficial i d'altres partits, la desconfiança és gran. Qualsevol acció és considerada clientelar, molt més quan estan pel mig uns fons per altres necessaris per a pal·liar la crisi alimentària però també per garantir la continuïtat de l'oficialisme.

El Moviment Camperol té propostes per legislar al Desenvolupament Rural a Guatemala, la Reforma Agrària a Hondures, la Sobirania Alimentària a El Salvador però aquestes segueixen esperant en algun racó dels respectius parlaments i amb elles les possibilitats de millora per a les condicions de la producció camperola i de les seves estratègies de reserva d'aliments. La Agroecologia és la proposta tècnica que crida a mitigar, entre d'altres, els efectes del canvi climàtic; en canvi les polítiques governamentals se centren en la distribució de fertilitzants en suport a l'agroindústria, els monocultius i marginant les escasses propostes de suport a l'agricultura camperola. Les famílies camperoles que practiquen l'agroecologia han trobat una estratègia efectiva per reduir la vulnerabilitat en què està immersa la major part de la població rural centreamericana. El risc no és d'aquest 2014. El risc i la vulnerabilitat han anat en augment, s'ha gestat durant dècades. La pluges torrencials i les sequeres deixen amarg rastre rere seu; les plagues com la Roya colpegen als caficultors des de 2012 (els orgànics pateixen menys). Si la collita de 2014 s'ha perdut, la situació pot repetir-se de cara al 2015 a causa del deteriorament ambiental. La població rural com la urbana sentirà seus efectes en la disponibilitat de grans bàsics i en el seu preu.

La manca d'incentius per a la pagesia porta com a conseqüències per a la regió, la dependència alimentària i el perill de la invasió de llavors transgèniques a través de la porta legislativa però també a través dels ajuts que privilegien aquestes alternatives durant les emergències.