Rebaixes per alimentar el futur

30/09/2020 - 11:20

Des de Justícia Alimentària lamentam que a la darrera licitació per al servei de menjadors escolars de les Illes Balears, l’oferta econòmica hagi estat el criteri amb major puntuació, per davall de la proposta tècnica i l’educativa.Aquest fet ha suposat l’adjudicació del menjador escolar de 13 escoles d’Eivissa a una empresa multinacional que ha reemplaçat a l’empresa local que fins ara prestava aquest servei i que ha quedat en segona posició malgrat tenir la millor proposta en els altres aspectes.

Des de Justícia Alimentària ja fa temps que treballem per promoure una alimentació sana, basada en productes locals, socialment justa i ambientalment sostenible. I amb aquest objectiu, dos aspectes que hem treballat, tant amb les escoles com amb les administracions, han estat els menjadors escolars i la contractació pública.

I val a dir que s’han fet avanços importants. Amb alguns resultats interessants i esperançadors com la introducció de la sobirania alimentària en projectes de centre en algunes escoles i instituts, la implicació de les associacions de famílies per a proposar canvis d’alimentació en l’àmbit escolar, iniciatives com Menorca al Plat que ha introduït producte de proximitat i ecològic dins 21 menjadors escolars de l’illa, o les accions realitzades a Eivissa en aquest mateix sentit. I si ens fixam en l’administració pública, el fet que el Govern de les Illes Balears hagi incorporat una direcció general de polítiques per a la sobirania alimentària, és una clara intenció de fer feina en aquest sentit.

És en aquest context que posam el focus en el que ha succeït a Eivissa, perquè, si bé és cert que en les condicions del concurs s’especifiquen aspectes com la inclusió en els menús de productes de temporada, l’agricultura ecològica o el producte local, també ho és que, només això, no és suficient. I per avançar cap a una contractació pública responsable és important també treballar el detall de com s’inclouen aquests criteris, com s’han de justificar, demostrar i quina és la seva ponderació. Són aquests detalls on es plasmen les prioritats i es fa palesa la voluntat política, i que realment marquen la diferència entre una declaració d’intencions (sense intencions) o l’acció política real.

Des del punt de vista legal, la Llei 9/2017 de contractació pública estableix a l’article 1.3 que “ (...) s’han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, en la convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. També s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública de les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social.”

Promocionar els productes agroalimentaris de les Illes, a través de la creació de marques per distingir el producte de proximitat, amb la realització de campanyes de difusió, jornades gastronòmiques, o treure ajuts específics, entre d’altres, són accions oportunes, però és necessari un major compromís i una major coherència en les polítiques de l’administració pública. L’Agenda 2030 marca grans reptes i grans accions que s’han de fer front de manera transversal, amb aliances i evocant a la interrelació de tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per posar un exemple, de poc serveix lluitar contra el malbaratament alimentari en un menjador col·lectiu si alhora no es fa un esforç per utilitzar producte de proximitat i comprat localment. És per això, que calen accions que donin coherència a la integritat de l’Agenda 2030.

Quan es fomenta la demanda d’aliments de proximitat, saludables i sostenibles en la contractació pública ha de ser per generar un efecte multiplicador en l’economia local, tant l’estrictament productiva com les diverses connexions que genera, no només per complir amb els requisits que exigeixen les licitacions.A més de la compra en si i no menys important—, s’hi afegeix l’empenta que representen els ens públics per al canvi de valors, educació i cultura alimentària en la societat, i per a la generació d’un nou model alimentari.

L’oferta econòmica més barata no sempre és la que respon a aquestes externalitats positives en el territori i la societat, i sovint permet l’entrada de grans empreses que tenen més joc amb el preu.O dit d’un altra manera, pot passar que l’estalvi d’uns cèntims en el preu sigui a costa d’unes pitjors condicions per als treballadors del servei o per als pagesos i pageses que produeixen el menjar, o d’afectacions negatives sobre el medi ambient.

“El paper ho aguanta tot” i tots els projectes presentats per les empreses licitadores prometen incorporar productes de proximitat, de temporada i ecològics entre d’altres compromisos. En aquest sentit, només queda incidir en la necessitat de seguiment d’aquests serveis, tant per part de l’administració competent com per part dels centres educatius i les famílies, i vetllar perquè els compromisos establerts es compleixin. I si no és el cas, demandar el servei que pertoca de menjador, on s’hauria de primar una alimentació tradicional, saludable i sostenible.

Des de Justícia Alimentària estarem a l’aguait perquè aquests serveis tinguin les garanties necessàries, tant en el vessant d’alimentació saludable per als infants, com per la dinamització de la producció local i agroecològica de les Illes.I seguirem treballant perquè la contractació pública garanteixi una alimentació adequada per als fillets i les filletes. Una alimentació que tingui en compte la seva salut, però també la de les persones que produeixen, cuinen i serveixen aquests aliments.

Territorio: