QUÈ ÉS L’ACTIVISME?

17/11/2016 | VSF Justícia Alimentària Global

Què és l'activisme?  És possible un activisme individual o concret? Aquestes i altres qüestions han impregnat la segona edició de l'Escola d'Activisme Curuguaty celebrada el primer cap de setmana de novembre a Ondarroa (País Basc). L'objectiu era clar: generar debat al voltant de diferents tipus  d'activisme i conèixer experiències d'organitzacions diverses per compartir metodologies d'acció.

El primer debat ha permès reflexionar al voltant del que s'entén per activisme i conèixer les opcions individuals i col·lectives que tenim a l'abast per a la transformació social. Jordi Escoda, coordinador de Gestió de VSF Justícia Alimentària, ha dinamitzat el debat en el qual s'han contestat moltes preguntes, però  també se n’hi  han generat d’altres. Quins són els principis de la participació ?, com es mesura el grau de compromís ?, quines són les claus per transformar? També s'ha posat en relleu que, les accions individuals o concretes,  encara que no contribueixen de manera (tan) efectiva al canvi, també són opcions vàlides que cal  tenir en compte perquè són el primer pas per generar transformació: el canvi individual.

Eneko Viñuela, coordinador de VSF Justícia Alimentària al País Basc, ha explicat les principals línies de treball de l'organització: educació, sensibilització, investigació i incidència i ha explicat l'evolució de l'organització en els últims anys en el discurs i acció cap a la Sobirania Alimentària. Viñuela també ha dedicat uns minuts a parlar de la massacre de Curuguaty, ocorreguda l’any  2012 al Paraguai després que  diverses famílies camperoles ocupessin  un terreny. Aquest esdeveniment s'ha convertit en un símbol de la lluita camperola enfront dels interessos de l'agroindústria i ha donat també nom a l'Escola com a  homenatge a aquestes persones. Després d'aquesta primera presa de contacte, Irina Tasias, coordinadora de comunicació de VSF Justícia Alimentària Global, ha fet  un recorregut per algunes de les diferents accions d'activisme que s'han dut a terme  des de  VSF en els últims anys. Aquestes accions han servit per subratllar que una de les claus de tota acció és aconseguir ampliar-ne el ressó   a través dels mitjans de comunicació.

Acció Directa No Violenta

"La Llei mordassa va en contra nostra, de manera que necessitem més creativitat per escapar de la repressió que això suposa". Així s'ha expressat Romain Lauféron, del col·lectiu Desobeir. Des de la seva experiència en accions directes no violentes a França, Luféron ha explicat quina és la metodologia necessària per aconseguir que les accions siguin eficaces i compleixin la seva finalitat. En aquest sentit, cal seguir una estratègia per tenir en compte qüestions com la repartició dels rols o l'avaluació de les conseqüències polítiques, mediàtiques, tècniques i jurídiques, entre d'altres.

"El missatge és el que la gent entén, no el que tu vols explicar",  a partir  d'aquesta premissa Irantxu Varela, periodista i feminista, ha recalcat la necessitat d'unir causa i discurs però d'una manera senzilla, sense utilitzar un llenguatge tècnic, perquè  sigui entenedor i desperti la curiositat i la solidaritat. A qui volem arribar, què és el que volem comunicar? Definit això cal veure com es construeix el discurs perquè sigui comprensible i arribi al públic objectiu. Una altra de les qüestions importants d'aquest taller ha estat lligar l'activisme a l'acció i que aquesta sigui col·lectiva, ja que segons Varela, sense acció col·lectiva no poden produir-se  canvis estructurals.

Experiències d'acció

Un dels objectius de l'Escola ha estat visibilitzar diferents iniciatives i poder comprovar tot el seu recorregut des de l'inici  fins al final, conèixer les dificultats i les claus d’èxit i entendre el context en què s'han produït.  Janire Chirapozu ha donat a conèixer un dels  avenços més importants cap a la sobirania alimentària a Euskadi,  la qüestió  dels menjadors escolars  i el paper que ha tingut la plataforma Gure Platera Gure Aukera en aquest procés de canvi social i polític. En la mateixa línia s'ha expressat Zuriñe Egia quan ha explicat el cas d'una experiència pilot al menjador d'una escola del municipi de Markina que elabora  més de 280 menús diaris per a nens d'infantil, primària i secundària.

Alfredo Rodríguez d'Ekologistak Martxan ha compartit el projecte d'horta col·lectiva La Huertaka que ha aconseguit transformar un terreny abandonat en un espai net i útil per a Barakaldo. Es tracta d'un hort urbà de gestió col·lectiva que ha servit en nombroses ocasions com una eina pedagògica per apropar l'agricultura ecològica a la gent.  A més,  Aina Roca, delegada de VSF Justícia Alimentària a Catalunya, ha parlat del PorcAventura, un "tour" per la comarca d'Osona que amb  el lema: "Sobren porcs, falten camperoles" volia denunciar la suma de conflictes laborals, alimentaris i mediambientals de la comarca a causa del model de ramaderia intensiva que impera  a la zona.

En aquesta edició també s'ha reservat un espai per parlar de les problemàtiques del sector pesquer  i d'iniciatives que s’estan treballant per canviar el model actual. Leo Belaustegi, d'Ondarroa 12 Milia, ha explicat els motius que van fer que   un grup de pescadors creessin  l'organització i quines són les seves demandes perquè hi hagi una activitat pesquera sostenible. També ha defensat un dels principis de l'organització i és que la plataforma continental dins de les 12 milles marines sigui declarada 'Àrea Marina Protegida' i que estigui restringida a una pesca exclusivament artesanal. Per tancar el cercle amb el mar, els participants a  l'Escola han pogut visitar les instal·lacions que utilitzen les rederas d'Ondarroa per fer les xarxes   i han estat partícips del relat d'una redera professional, Maite Burgoa, que ha detallat la invisibilitat d'una professió que condemna a la precarietat  moltes dones de la zona.