Més clar, els semàfors

05/09/2014 - 12:39 | VSF Justícia Alimentària Global
A finals del passat mes d'agost entrava en vigor a Equador sistema d'etiquetatge semàfor, que s'ha d'exhibir en els envasos de tots els productes processats i assenyala el nivell de sucre, greix i sal amb els colors vermell (alt), àmbar (mig ) i baix (verd). Aquest sistema haurà de ser usat per totes les empreses que fabriquen, importen o comercialitzen aliments i begudes no alcohòliques. 
 
En aquesta línia estem avançant des de la campanya "25 Grams", en la qual precisament exigim per a l'estat espanyol que s'estableixi un etiquetatge obligatori per a tots els productes alimentaris i begudes que indiqui de manera senzilla i clara si contenen altes, mitjanes o baixes quantitats de sucre en funció de les recomanacions de l'OMS. Les etiquetes han d'advertir clarament del risc que significa el consum habitual de productes amb alts continguts d'aquest ingredient. 
 
Les etiquetades nutricionals dels productes alimentaris que trobem actualment en els prestatges del nostre supermercat estan basades en un sistema d'etiquetatge dissenyat per la indústria, el qual ha aconseguit instal·lar en tots els envasos que formen part de la nostra alimentació diària. Des de 25 Grams plantegem seriosos dubtes sobre la seva eficàcia i transparència. 
 
En què consisteix l'etiquetatge semàfor? 
L'anomenat etiquetatge semàfor és un sistema d'etiquetatge intuïtiu, senzill, rigorós i pràctic avalat científicament, aplaudit pels consumidors i rebutjat per la indústria. Consisteix a determinar la quantitat d'energia, greixos, sucres i sal que conté un aliment, comparar-lo amb les quantitats màximes recomanades i atorgar-li un color a cada xifra en funció de si està lluny, a prop o molt a prop d'aquest límit. Els colors són els del semàfor per motius obvis: verd indica que no hi ha problema; taronja, precaució; i vermell, molta atenció. La informació sobre el contingut de nutrients és senzilla d'obtenir, i l'única dificultat tècnica rau a determinar quines quantitats marquen el canvi de color d'un d'aquests ingredients que cal controlar. La major part de l'etiquetatge semàfor que hi ha es basa en la informació facilitada pels estudis de l'agència de salut pública del Regne Unit i que ha estat àmpliament avalada. La mateixa agència, de la mà del Ministeri de Sanitat del Regne Unit, ha elaborat una guia tècnica molt útil per a qui vulgui aprofundir en aquests aspectes. 
 
El grup de distribució Eroski ha adoptat també l'etiquetatge nutricional en semàfor per als seus productes. En aquest cas han fet una adaptació (més d'acord a les exigències de la indústria alimentària) del model anglès, suavitzant els colors i apostant per la quantitat QDO per ració en lloc dels 100 g. Amb tot, aquests són els seus barems, primer per% CDO i després per quantitat total en grams de nutrient que aporta cada porció. 
 
Colors del semàfor 
 
Verd: Indica que la ració de consum aporta menys del 7,5% de la Quantitat Diària Orientativa. És a dir, la ració aporta una quantitat baixa del nutrient, de manera que si veus molt verd vol dir que vas pel bon camí. 
 
Àmbar: Assenyala que la ració de consum aporta entre el 7,5% i el 20% de la Quantitat Diària Orientativa. És a dir, una quantitat mitjana del nutrient, per la qual cosa s'ha de prestar atenció. 
 
Vermell: Ens diu que la ració de consum aporta més del 20% de la Quantitat Diària Orientativa. És a dir, una quantitat alta del nutrient, pel que no has d'abusar d'aquest nutrient en la resta d'àpats del dia i de vegades potser hagis de posar el fre. 
 
L'ideal, per tot el que hem vist fins ara, és que aquesta informació es faciliti en el frontal de l'envàs, de manera visible, i que les quantitats i colors estiguin referides en base als 100 g per determinar així el perfil nutricional de l'aliment independentment de la ració que cada un vagi a prendre. 
 
La llista d'informes que avalen l'etiquetatge semàfor és llarguíssima. L'estudi comparatiu més complet realitzat fins a la data en la comprensió dels consumidors dels diferents sistemes d'etiquetatge dels aliments va arribar a conclusions molt similars. Aquest estudi va ser encarregat per l'Agència de Normes Alimentàries (FSA) del govern del Regne Unit, i això és el que van trobar els investigadors: la combinació dels tres colors dels semàfors amb un text que indiqui Alt, Mitjà, Baix sobre la quantitat del nutrient són crucials perquè el consumidor pugui entendre la informació nutricional. Segons l'estudi britànic, hi ha dos sistemes d'etiquetatge basats en les propietats nutritives que són significativament més fàcils d'entendre que altres sistemes: o una combinació de text (alta / mitjana / baixa) més els colors del semàfor (vermell / àmbar / verd) , o una combinació de text, colors del semàfor i els valors percentuals de CDO. El model de la indústria, que utilitza només els valors en percentatge de ració (sistema CDO), es queda molt per sota. L'estudi de la FSA és especialment important per dos motius, el primer perquè és un estudi públic oficial, i el segon perquè és l'únic estudi complet independent realitzat en condicions de compra reals. 
 
Per tot això, des de VSF Justícia Alimentària Global, i des de la campanya 25 Grams insistim: és estrictament necessari un canvi en el sistema d'etiquetatge que sigui realment útil, eficaç i que estigui alineat amb les polítiques de salut.