Mentida podrida i política ficció

04/02/2015 - 11:45 | VSF Justícia Alimentària Global

Publicat a: Bloc "No me pidan calma" de la Voz de Galicia

Al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient se li omple la boca a l'hora de mostrar la seva aposta per una alimentació local i de temporada. L'última de les seves iniciatives ha estat el llançament de la campanya "Fruita i verdura d'aquí i d'ara", amb la qual pretenen arribar a 14 milions de persones, amb una previsió d'aconseguir més de 70 milions d'impactes, amb el que diuen que cada persona estarà exposada a una mitjana de 5 impactes, amb un cost de 1.280.000 euros.

Amb la seva nova campanya el ministeri, se suma a l'estratègia de rentat d'imatge de l'agroindústria que estan adaptant-se a les tendències existents en els consumidors/es cada vegada més interessats en una alimentació sana, propera i més natural, la qual cosa contrasta amb la seva inoperància a l'hora de posar en marxa polítiques que afavoreixin la producció artesanal, de proximitat de les petites i mitjanes explotacions.

Ja des de fa temps la indústria ha començat a apropiar-se del ús de conceptes com fresc, saludable, fet a casa, local, de temporada, autèntic, real, artesà o directe del camp llançant campanyes milionàries per vendre els seus productes fent creure al consumidor que els seus productes tenen propietats que els productes industrials lògicament no tenen, incorporen aquests arguments a la seva comunicació però sense variar gens el seu model de producció ni els seus ingredients.

D'aquesta manera s’apropien dels significats dels reclams a les petites explotacions, artesanals i realment autèntiques, que sí estan treballant basades en aquests atributs. Estem parlant, per tant, de publicitat enganyosa i, malauradament, és més comú del que pensem en el sector alimentari. Davant d'aquesta realitat gairebé no hi ha regulació i control públic, i fins i tot quan hi ha la norma en moltes ocasions no està sent complerta.

Per això la campanya Mentida podrida de VSF Justícia Alimentària Global denuncia aquests abusos publicitaris i crida l'atenció sobre la necessitat de comptar amb una normativa estricta sobre publicitat alimentària, i posar de manifest la urgència d'establir controls reals i efectius per assegurar que la publicitat de aliments i begudes sigui transparent, clara i real.

El ministeri segueix una estratègia semblant, creant una narrativa d'acord amb l'expectativa de la societat actual però mantenint polítiques que només beneficien a les grans marques de l'alimentació sense atacar les qüestions de fons per resoldre la greu crisi de l'agricultura familiar que estem vivint:

Una crisi que ve donada pel greu desequilibri existent en la cadena alimentària en la qual la major part dels beneficis queden en mans de les grans multinacionals de la distribució. Vivim situacions absurdes com la diferència entre el preu que rep l'agricultor i el que paguem els consumidors sigui d'un 1.140% o que els agricultors se li pagui a 5 cèntims el quilo de patates mentre que els consumidors les paguem a 0'64 euros el quilo. O que en llocs com Catalunya, per exemple, s'estiguin tancant 4 explotacions diàries durant els últims 8 anys.

Llavors, està realment el Govern està apostant per un canvi del model d'agricultura i alimentació? La realitat és que no, es tracta d'una mera ficció: el percentatge d'explotacions agrícoles que realitzen venda directa a Espanya no arriba al 3%, quan en altres països del nostre entorn com França, Itàlia, Portugal etc. estan en percentatges propers al 20%.

Com veiem seria urgent que el Ministeri d'Agricultura a part de fer precioses campanyes de publicitat, abordés de manera clara els problemes estructurals de l'agricultura de petita escala i la promoció de la distribució a través de circuits curts, i que regulés d'una vegada per tot aquest forat negre que es diu publicitat alimentària.