L’Horta entra a l'aula

31/01/2019 - 16:33

“Una persona pot necessitar un advocat una, dues o tres vegades a la vida, pot necessitar un metge 20 (si té salut), 30 o 40 vegades, però quantes vegades necessitem una llauradora a la nostra vida? Cinc vegades cada dia.”

Amb aquestes paraules, Demetrio (llaurador de Crisopa Coop.V) ens convida a reflexionar sobre la importància de l’ofici de llaurador a les nostres vides. La necessitat de visibilitzar el treball al camp és un fet fonamental en el moment històric que estem vivint. L’any 2016 el País Valencià encapçalà el ranking de l’Estat espanyol de terres de cultiu abandonades, un total de 162.896 hectàrees perdudes, segons mostra l’Enquesta sobre Rendiments i Superficies de Cultius. Aquesta dada resulta esfereïdora, encara més quan el País Valencià ha sigut un territori històricament lligat a l’agricultura en els àmbits econòmic, cultural i social.

A més, la problemàtica té importants repercussions en la vida de les persones i del territori. Les conseqüències més rellevants són: pèrdua de territori fèrtil, reducció de l’accés a l’alimentació de proximitat, pèrdua de la biodiversitat, pèrdua de llocs de treball, pèrdua de sabers populars... Davant d’aquesta situació entenem que és fonamental posar al centre el treball de les persones que hui en dia continuen treballant al camp. I, encara més, aquelles que han decidit fer-ho amb les idees que defensa la sobirania alimentària; capacitat de decidir la forma de producció, d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible i seguretat alimentaria, protegint el mercat local i oferint un preu just pels aliments.

Per tant, és important conscienciar la població de la importància de cuidar el teixit agrícola del nostre entorn. Per fer-ho, des de Justícia Alimentaria proposem un seguit d’experiències educatives que apropen l’alumnat a les problemàtiques del sistema agroalimentari global. Dins d’aquestes experiències comptem amb la visita de llauradors i llauradores de Crisopa Coop.V, una cooperativa de llauradores que treballen agricultura ecològica i s’organitzen col·lectivament per a distribuir la seua producció. Elles són les que ens expliquen quina és la seua forma de vida, el seu treball i les seues motivacions per dedicar-s’hi.

Aquesta experiència omple l’aula de nous colors, olors i textures. Transformant l’espai en una experiència sensorial que va més enllà del coneixement abstracte: tast de fruita, verdura, herbes aromàtiques... i de fons les experiències de persones que estimen en el seu treball i dediquen tot el seu esforç per oferir-nos els productes més adequats per a la nostra salut i per a la del territori. Podem assegurar que l’alumnat no queda indiferent i comença a entendre la importància de l’ofici del llaurador per a la nostra societat.

Aquest és un xicotet pas, entre molts altres, que creiem que pot contribuir a millorar la nostra connexió amb el territori. L’horta cap a l’aula i cap de moltes maneres; amb menjadors escolars sostenibles i ecològics, amb campanyes per un esmorzar més saludable, amb escoles de formació sobre alimentació o amb visites als camps del nostre voltant. Són moltes les propostes i cada vegada som més les persones que creiem en la necessitat de contribuir a un canvi en el sistema agroalimentari dominant. Tota pedra fa paret i entre totes anirem teixint nous models agroalimentaris respectuosos amb el medi, les llauradores i els llauradors i les persones consumidores.

 

 

Territorio: