Justícia Alimentària reclama la prohibició de l'ús d'antibiòtics en animals productius sans

05/11/2019 - 16:19

Justícia Alimentària ha reclamat avui, a través de la publicació d'un vídeo, la prohibició de l'ús d'antibiòtics en animals que no tingui una finalitat terapèutica. Per a l'organització és prioritari restringir l'ús d'antibiòtics en animals sans, excepte en els casos autoritzats per l'Administració pública i degudament justificats, ja que el desenvolupament de bacteris resistents a aquest tipus de medicaments constitueix una de les amenaces més serioses per a la salut pública mundial.

Es calcula que més de 35.000 persones moren cada any a l'Estat espanyol per culpa de la resistència als antibiòtics[1], que es produeix quan els bacteris es tornen resistents a aquests fàrmacs. Aquests bacteris farmacoresistents poden causar infeccions en l'ésser humà i són més difícils de guarir, ja que no responen al tractament, fet que suposa estades hospitalàries més llargues, increment dels costos mèdics i augment la mortalitat. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), si no es prenen mesures urgents, moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals[2].

La indústria ramadera abusa del subministrament d'antibiòtics en animals, ja que la major part dels antibiòtics no s'administra a animals malalts, sinó sans. Aquesta pràctica s'utilitza per poder mantenir les condicions actuals d'amuntegament de milers d'animals a les granges industrials de porcs, pollastres o bovins. Això afavoreix l'aparició de patologies, bàsicament per la mateixa acumulació animal (i de densitat d'agents infecciosos) i per la situació d'estrès que genera una immunosupressió crònica. «Abans que els animals es posin malalts se li subministren antibiòtics. Això suposa que paguem la sobremedicació dels animals amb la nostra salut », sentencia Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

Recentment, la Unió Europea ha aprovat el Reglament 2019/6, que ha suposat un pas en la direcció adequada per reduir l'exagerat consum d'antibiòtics en la ramaderia industrial. El Reglament serà completament efectiu en 2022, i estipula que els medicaments antimicrobians no s'aplicaran de manera rutinària i reitera que no es poden usar com a promotors del creixement (això ja estava prohibit anteriorment) ni per augmentar el rendiment. La novetat rau en el fet que, a més, indica que no s'han d'usar per a la profilaxi[3] i, en el cas de la metafilaxis, solament quan el risc de propagació d'una infecció en el grup d'animals sigui alta i no hi hagi altres alternatives apropiades disponibles. A més, en tots els casos, aquests productes només haurien d'estar disponibles amb recepta veterinària i serà l'equip veterinari qui decideixi, després del diagnòstic corresponent, que no hi ha una altra opció.

Sobre el paper, el Reglament millora l'actual sistema, però no detalla les mesures de control i fiscalització que asseguren que aquesta recomanació es compleixi en les granges industrials ni fixa objectius de reducció en l'ús d'antibiòtics. No seria la primera vegada que una normativa adequada queda en paper mullat per falta d'instruments de control i coacció sobre els agents econòmics implicats.

Per això, hem d'exigir al Govern de l'Estat espanyol que complementi el Reglament europeu amb mesures adequades que assegurin el seu compliment (incloent sancions) i que fixi objectius de reducció dràstica en un curt període de temps, en conseqüència amb la gravetat del problema i la posició de l'Estat espanyol com a líder europeu absolut i un dels majors del món en l'abús d'antibiòtics crítics en ramaderia.

Un negoci socialment car
L'Estat espanyol és líder europeu en l'ús i abús tant dels pesticides com dels antibiòtics, el que significa que són dues cares d'un mateix model productiu. La indústria ramadera espanyola fa servir 402 mg d'antibiòtics per quilogram de carn. Això és quatre vegades més que Alemanya (que té el doble de vaques i el mateix nombre de porcs) i sis vegades més que França (que té tres vegades més vaques). El consum total d'antibiòtics en salut humana va ser el 2016 de 136,38 mg / kg de biomassa, excloent recepta privada, mentre que aquest mateix any va ser de 362,4 mg / kg de biomassa en veterinària. Si en els humans hi ha la sobremedicació, en els animals productius la situació actual és crítica.

L'alimentació insana és el factor que més incideix en la salut de la població espanyola, a una distància considerable d'altres com el tabac, l'alcohol, les drogues o les malalties transmissibles. I dins de la categoria de risc alimentari, el més important és el carni. En concret, el 60% de tota la salut perduda per culpa d'una alimentació insana pot atribuir-se al consum excessiu de carn. Les despeses en salut pública relacionades amb les malalties derivades de l'excés de consum de carn ascendeixen als 7.400 milions d'euros (costos directes i indirectes). Això suposa una despesa per persona de 157 euros / any, el que equival al 13% del total de la despesa sanitària pública per habitant. El negoci de la carn, altament rendible per a la indústria càrnia, surt realment car a la resta de la societat.

VEURE EL VÍDEO




[3] Se entiende por profilaxis la administración de un medicamento a un animal o grupo de animales antes de existir signos clínicos de una enfermedad, a fin de evitar la aparición de tal enfermedad o infección; y por metafilaxis la administración de un medicamento a un grupo de animales previo diagnóstico de una enfermedad clínica en parte del grupo, con el fin de tratar a los animales clínicamente enfermos y controlar la transmisión de la enfermedad a animales en estrecho contacto y en peligro y que ya puedan estar infectados de forma subclínica. Especialmente, la metafilaxis ha sido el gran agujero legal por el que se colaban (y se cuelan aún) la mayor parte de toneladas de antibióticos aplicados masivamente en ganadería industrial.

 

Territorio: 
Estado Español