Justícia Alimentària demana canviar la política impositiva per fomentar l'alimentació saludable

15/01/2019 - 13:11

En ple debat dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) Justícia Alimentària ha donat a conèixer una nova petició perquè s'aprovi una política fiscal alimentària que apliqui un IVA del 0% als aliments saludables i del 21 % als aliments insans per assegurar l'accés a una alimentació saludable bàsica per a tothom. El passat mes de març, la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats va aprovar una Proposició No de Llei (PNL) en la qual s'instava el Govern a aplicar mesures impositives, entre d'altres, per fomentar l'alimentació fresca i saludable, però fins al moment l'Executiu no ha donat resposta a la petició.

L'actual legislació fiscal no distingeix entre alimentació sana i alimentació insana i no promou l'accés a productes frescos i sans. Únicament es basa en els grups d'aliments considerats bàsics, al marge de si són o no saludables. Això vol dir que actualment, pràcticament no hi ha diferència fiscal entre l'IVA de les fruites, llegums o peix i el de la brioixeria industrial o les begudes ensucrades. Un fet que no té cap sentit des del punt de vista sanitari. Per això, Justícia Alimentària exigeix ​​un canvi de la política fiscal alimentària que consisteix a generar una diferència de preus per promoure el consum d'uns productes i reduir el dels altres. Aquesta nova mesura està pensada per afavorir l'alimentació saludable de les classes populars, ja que una de cada dues persones no pot accedir a una alimentació saludable i es veu obligada a menjar de manera insana perquè no pot pagar-lo. En definitiva, les persones amb rendes més baixes es veuen obligades a menjar pitjor i, per això, emmalalteixen més.

La política fiscal i les polítiques de promoció de la salut empenyen en direccions oposades

Actualment, la política fiscal alimentària i la política sanitària són dissonants: no hi ha coherència entre l'actuació fiscal sobre els aliments i els programes d'alimentació saludable; empenyen en direccions oposades. És un cas realment peculiar dins de la UE, on en la immensa majoria de països, els aliments de perfil nutricional clarament insà tenen un IVA superior al dels aliments bàsics o els que presenten un millor perfil nutricional.

A l'Estat espanyol, l'aplicació dels tipus d'IVA reduït i superreduït als aliments per part de la Direcció General de Tributs es basa fonamentalment en les definicions que el Codi Alimentari fa dels grups d'aliments considerats bàsics. No es tenen en compte altres factors com l'impacte en la salut o l'assequibilitat de certs aliments per a determinats grups de població.

El canvi en la dieta i l'auge de malalties

A l'Estat espanyol, un 40-55 % de les malalties cardiovasculars, un 45 % de la diabetis i un 30-40 % d'alguns càncers, com els d'estómac i còlon, poden atribuir-se a l'alimentació insana. En els últims 20 anys, la nostra dieta ha canviat: el 70 % del que mengem són aliments processats, alts en sucres, greixos i sal. Una estimació de l'impacte econòmic de les malalties associades a una dieta insana ens ajuda a posar sobre la taula la magnitud del problema: 20.000 milions d'euros anuals. Això és el 20% del pressupost en sanitat, una xifra que no para de créixer.

Veure el vídeo

Territorio: 
Estado Español