Guatemala: terra d'identitat espoliada

26/09/2016 - 10:24 | VSF Justícia Alimentària Global

Guatemala és una terra fèrtil, rica en biodiversitat i cultura ancestral, elements clau per dotar una societat de qualitat de vida garantida, però en la pràctica desgraciadament no és una realitat palpable. Però, si els elements existeixen, per què la seva població es veu immersa en un carreró sense sortida, on la subsistència diària es converteix en un suplici cada vegada més gran veient esgotar-se i morir lentament el seu territori i company.

Aquest país és víctima de la fam i l'avarícia dels grans capitals, o d'aquells que arrasen per aconseguir-los. En aquest cas, pocs adjectius podrien descriure millor la situació del territori, com seria indefens. Terra perseguida, disputada i explotada, abandonada al desig dels seus opressors. Institucions trencades i corruptes, que han oblidat el significat de justícia i democràcia, i han condemnat  la població a una confusió tan gran,  que en ocasions també se'ls obliden els seus orígens i la causa del seu futur.

Sembla que els guatemalencs actuals estan sumits en una crisi d'identitat, on apuntar   culpables escapa a  la meva condició, però que evita que el poble avanci en direcció a la seva plena sobirania. El rebuig cap a les pròpies arrels d'algunes persones,  condemna la resta a l'exclusió i sofriment.  Els que han titllat d’indis, indígenes de terres, que els acusadors senten llunyanes, són els que es mantenen ferms i conscients de la importància que té preservar  la màxima font de vida, la pura naturalesa del territori. Recursos com l'aigua, la terra fèrtil, la biodiversitat de plantes i animals, elements físics que no haurien de ser vistos com explotables i font de riquesa material. Haurien de ser sentits i valorats com un més, de la mateixa manera que ho sentien els maies, els quals es cuidaven mútuament.

Guatemala s'ha vist devorada per països estrangers i poderosos que busquen un suposat desenvolupament econòmic,  i deixen  ben palès que en el món capitalista res és gratuït.  Es veu  en cada turó cremat, en  cada muntanya esculpida per mines, en els quilòmetres inacabables de monocultius i en l'aire infestat de productes químics que desprenen, en cada riu sec,  en cada hidroelèctrica assentada com a paradís laboral. És aquí, on un es qüestiona si val la pena entrar en aquest joc que els supòsits salvadors presenten com a solució a tots els mals d'aquesta societat. Fins i tot sembla que els seus remeis, més que solucions, són l'origen de la devastació.

Queda clar que és una presa fàcil per a grans empreses que busquen créixer a qualsevol preu, pel fet que el govern forma part del negoci  posant en venda els elements naturals. La infravaloració a la qual se sotmet la cultura indígena  és l'estratègia perfecta per a l'oblit del poble i l'obertura de qualsevol barrera perquè puguin manipular el territori al seu lliure albir.

En aquesta crítica situació només la lluita incansable podrà fer resistència suficient per frenar l'avanç incessant del negoci espoliador. Vèncer el  capitalisme extrem només serà possible si se’l debilita deixant  d’alimentar-lo. Armes com l'economia comunitària, creure  en les capacitats i el poder propi dels pobles indígenes, confiar  en el  treball amb independència dels productes introduïts estratègicament per enriquir-se a costa seva, construeixen  l'alternativa necessària per  ser lliures. Les dones són les primeres impulsores d'aquest canvi, ja que són  les encarregades de la conservació dels coneixements ancestrals, del cultiu, dels horts i tenen  cura dels  animals per alimentar-se. Però, perquè puguin desenvolupar-se en el sentit més pur de la paraula,  se’ls ha  de donar suport i admirar, és a dir, donar-los la importància que mereixen. Fet al qual només s'arribarà amb la formació conjunta per a  tots dos sexes.

És important mantenir-se units, ja que des de les elits es fa tot el possible per dispersar les energies de la població. Crear addiccions  al menjar ferralla, encegar amb visions llunyanes del paradís consumista dels països del nord, el menyspreu a la dona i  a la pròpia  raça, és el que acaba destruint la força del que podria ser.

Guatemala és l'afirmació de la necessitat de la sobirania dels pobles per poder fer realitat el benestar general. Cal començar  amb la sobirania alimentària, ja que si no es combat la desnutrició no hi haurà desenvolupament dels que donen vida al territori. Tampoc  no es venceran les grans inversions que xuclen l'energia dels elements per a la producció d'aliments exportats, sense poder frenar-ne la  contaminació. I el menyspreu continuarà creixent.   Cal recuperar la independència de producció per consumir i cultivar com, quan i el que  decideixin els guatemalencs sense manipulacions externes; per  créixer amb bases fortes, resistents i sanes, per poder retornar re el respecte, la consciència i la riquesa al poble.

* Fotografia: Doña Ana García Och al costat de la seva filla, també integrant d’Alanel, a Nova Santa Catarina.

 

Mar Calvet

És voluntària de VSF Justícia Alimentària Global

Ha participat en la beca de Sensibilització de l'organització a Guatemala