GUATEMALA: LA DESPROTECCIÓ DE LA BIODIVERSITAT

18/11/2016 | VSF Justícia Alimentària Global

A Guatemala l'acaparament de terres és un problema greu i evident. El 80% de la terra es troba en mans del 20% de la població. El 20% del total de terra agrícola és el percentatge que pertany a petits agricultors, que representen més d'un 80% al seu torn, de les finques agrícoles existents al país. Tot i disposant de tan poc territori fèrtil, són els que alimenten  gran part de la població. Els grans monocultius de cafè, cardamom, palma africana i teca, entre d'altres, s'han apropiat de la majoria de la terra i han desplaçat els  petits camperols, que en primera instància són els que sustenten el sistema alimentari més bàsic, des de la pràctica d'una agricultura de subsistència fins a la venda per a la resta de la comunitat.

El sistema de producció agrícola per al consum directe de la població guatemalenca s'ha vist amenaçat i destruït per les elits econòmiques capitalistes amb la contribució del mateix  govern del país, que ha fomentat aquells productes originaris d'altres territoris, és a dir, aliments sense pertinença cultural. Aquest fet posa de manifest la infravaloració del menjar tradicional que es fa evident, no solament  en els alts estadis polítics, sinó que també està arrelada en bona  part de la societat actual.

Aquesta crisi alimentària i cultural impacta directament en diferents nivells i punts clau del desenvolupament, seguretat i benestar social i va començar  en l'aspecte més bàsic d'aquesta cadena: la desprotecció de la biodiversitat.  El 2014 es va crear l'anomenada popularment "Llei Monsanto", corresponent al decret 19-2014; "Llei per a protecció d'obtencions vegetals", el principal objectiu de la qual perseguia privatitzar 15 tipus de llavors diferents, per ampliar –ne aquest nombre sense restricció en  deu anys. Deixant de banda les incongruències pressupostàries que es plantejaven, és  destacable el gran impacte que podia tenir aquest decret per a la societat guatemalenca, ja que són molts els que depenen directament de l'agricultura per subsistir,  com a font d'ingressos econòmics o d'aliments. D’aquesta manera, l’opció de patentar certes llavors, repercuteix negativament sobre els camperols en primer lloc, creant dependència del mercat de llavors i agrotòxics i després perquè assegura  la implicació legal del govern amb l'amenaça de penar-ne  l’ús si  no es compleixen  les regles del negoci econòmic. Però, la Llei Monsanto es comença a gestar l’any  2006 amb l'adhesió de Guatemala la UPOV (Unió Internacional per a la Protecció de les Obtencions Vegetals) i el tractat de lliure comerç que es crea amb els Estats Units: TLC- (DR- CAFTA). Afortunadament, la Llei Monsanto va ser derogada gràcies a la gran mobilització ciutadana i perquè violava   diversos articles constitucionals.

No obstant això,  la lluita per la privatització del patrimoni natural del país no acaba aquí. El cas anterior esmentat és només  l’inici. Actualment, es treballa sobre dos protocols nous. De manera molt simplificada, es troba, d'una banda, el Protocol de Nagoya que busca ratificar  nacionalment el conveni de biodiversitat existent  internacionalment. D'aquesta manera, es volen crear reglaments per a la manipulació d'OGM (organismes genèticament modificats) i OVM  (organismes vius modificats), per així poder registrar coneixements sobre llavors i animals autòctons a partir de la investigació. I, de l’altra, hi ha  el Protocol de Cartagena, que  pretén reglamentar l'accés als recursos genètics per crear  patents, registres, concessions, llicències d'investigació, etc. , i  així gestionar-los. De moment, no han estat aprovats.

El problema d'aquest s tipus  de reglaments és, com ja s'ha comentat, la desprotecció de la biodiversitat. Les llavors criolles són una de les bases principals del gran patrimoni cultural i de la cadena alimentària de la població.

S'han estat seleccionant i conservant durant milers d'anys d’una manera  desinteressada per les diferents comunitats, per així convertir-les  en un recurs fonamental i indispensable dels pobles, sense imposició de restricció del seu ús per generar guanys econòmics directes. L'aprovació d'aquesta classe de regulacions implicaria la concessió de patents, llicències i registres a grans empreses internacionals, que en limitaria  l'accés comunitari i podrien  ser modificades les seves característiques genètiques, cosa que representaria  una amenaça per a la resta de varietats que no han estat encara manipulades, entre d'altres conseqüències. Es pot deduir des d'aquest moment, que qui es beneficiarà dels guanys de l'execució d'aquestes polítiques seran les mateixes empreses, que majorment  són d'origen estranger, i que generaran  escassos o nuls guanys per al  país.

És fonamental fer partíceps del procés de lluita contra les regulacions a favor dels OGM i OVM els  seus protagonistes, és a dir, la població de les diferents comunitats que es veuran afectades. Informació, educació i conscienciació són els pilars amb els quals es treballa des de les organitzacions per frenar i eliminar aquestes amenaces, ja que la ignorància i el desconeixement són unes de les raons principals que fan prosperar aquestes iniciatives.

A Rabinal, amb el suport de Qachuu Aloom, es va organitzar una trobada amb companys de diferents organitzacions amb fortes influències en les comunitats de la zona de Baixa Verapaz per capacitar-se i posteriorment, coordinar-se i adoptar una posició conjunta oficial quant  al rebuig de la introducció d’OGM  i d’OVM al  seu territori.

 

Mar Calvet

És voluntària de VSF Justícia Alimentària Global

Ha participat en la beca de Sensibilització de l'organització a Guatemala