Entitats agràries i ecologistes “munten” un mercat enfront de l'Ajuntament de València per a exigir més punts de venda agroecològics

30/10/2020 - 12:26

Aquest matí la plaça de l'Ajuntament de València ha començat el dia amb tres grans parades de cartró ploma representant un mercat agroecològic*. Es tracta d'una iniciativa de les entitats agràries, socials i ecologistes Acció Ecologista-Agró, CCPV-COAG, CERAI, Ecomaclet, Greenpeace, Justícia Alimentària, Mundubat, PER L'Horta i la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià per a exigir un model d'alimentació sostenible per a la ciutat. D'aquesta manera, i amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats, que se celebra demà, 31 d'octubre, les organitzacions volen visibilitzar l'essencial que consideren el paper de l'Ajuntament per a impulsar el consum local i ecològic, mitjançant la implantació de mercats en tots els barris de l'urbs, i des de les pròpies administracions a través de la Compra Pública.

Durant la pandèmia els punts febles de les ciutats s'han vist més accentuats que mai, posant en evidència la necessitat de viure en ciutats sostenibles i resilients. Investigacions recents mostren que el sistema alimentari actual és el causant de fins al 37% de les emissions dels Gasos d'Efecte d'hivernacle (GEI) a nivell mundial, per la qual cosa urgeix reinventar la forma en la qual alimentem les ciutats. No obstant això, València, que s'ha adherit a l'aliança per l'emergència climàtica, ha signat el Pacte de Milà, va ser Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible en 2017, i va adoptar una Estratègia Agroalimentària Municipal (EAM) en 2018 encara té el desenvolupament d'aquestes polítiques com a assignatura pendent. Amb motiu que deixe de ser-ho, hui les entitats anteriorment nomenades han fet arribar una carta a l'alcalde amb les seues demandes.

Diversos projectes municipals han aconseguit visibilitzar la producció ecològica de l'Horta de València, la qual cosa es valora positivament. No obstant això, les entitats agràries i ecologistes signants consideren que es necessiten metes més ambicioses. 

És necessari que s'estenga el model agroecològic (productes ecològics de quilòmetre 0) amb més espais de venda en tots els barris de la ciutat mitjançant la creació de més "tires de comptar agroecològiques" setmanals, com la inaugurada al febrer de 2017 en Mossèn Sorell que representa un exemple d'èxit. Aquestes serien coherents amb la EAM, permetrien als agricultors i agricultores ecològiques de l'horta la venda directa dels seus productes i a les persones consumidores accedir a verdura ecològica de proximitat a bon preu.

“Si volem aliments segurs i de qualitat, si volem que la nostra ciutat de passos reals cap a la sostenibilitat alimentària i cap a un futur vivible per a totes i tots, és hora de reconciliar la ciutat amb la seua horta i amb qui cuidem d'ella”, ha apuntat Mireia Vidal, secretària general de la Coordinadora Camperola del País Valencià – COAG.

“La venda directa de productes primaris a la ciutat de València ha sigut, des de sempre, de vital importància per a les persones productores de l'Horta de València i de les comarques pròximes i ara mateix quasi ha desaparegut“, ha afirmat Piero Carucci, responsable de dinamització local en CERAI. “L'Ajuntament continua anunciant nous mercats, però després de cinc anys sense resultats ens preguntem per a quan passarem dels anuncis a posar en marxa aquestes anhelades polítiques de sostenibilitat alimentària?”, ha conclòs Carucci.

Les organitzacions també reclamen que l'Ajuntament incorpore urgentment criteris de sostenibilitat alimentària en els processos de compra i contractació pública: menjadors escolars, menjar a domicili per a persones majors, serveis d'àpats per a esdeveniments, etc. El potencial de la compra pública per a transitar a un sistema alimentari més just i més sostenible és enorme, ja que la despesa de les administracions en subministraments i serveis relacionats amb l'alimentació és molt elevat (al voltant de 2.000-3.000 milions d'euros a escala estatal). L'adjudicació d'aquests contractes es fa en molts casos a l'empresa que ofereix el preu més baix, la qual cosa és incompatible amb una alimentació de qualitat, basada en aliments frescos, de producció local i ecològica, i amb preus justos per als i les productores.

“L'Ajuntament s'està reunint amb el grup de treball de compra pública del Consell Alimentari Municipal (CALM) per a modificar els plecs que regeixen la licitació d'alguns d'aquests serveis”, ha afirmat Raquel Álvarez, tècnica de dinamització territorial i xarxes en Justícia Alimentària. “Esperem que tinguen en compte les nostres recomanacions perquè València tinga per fi uns menjadors a l'altura d'una ciutat que pretén ser exemple d'alimentació saludable i sostenible” ha conclòs Álvarez.

Estendre el consum agroecològic a la ciutat de València suposaria un gran avanç front a l'emergència climàtica, a més de fomentar i protegir l'Horta de València, millorar les condicions laborals dels productors i productores, i augmentar la qualitat i sostenibilitat dels productes consumits a la ciutat. 

“Les ciutats tenen la capacitat i la responsabilitat de liderar canvis i això exactament és el que li estem demanant a l'Ajuntament de València. Ja que afirmen estar en sintonia amb els canvis proposats, exigim que es facen realitat amb urgència, en cas contrari València continuarà contribuint al canvi climàtic amb el seu model alimentari”, ha conclòs Alba García, responsable de la campanya de ciutats en Greenpeace. 

Els alcaldes i alcaldesses són directament responsables davant la seua ciutadania per les seues decisions i poden prendre mesures decisives de manera àgil, amb resultats immediats i impactants. En el context d'emergència climàtica i sanitària en el qual ens trobem, és crucial que València es convertisca definitivament en un exemple a seguir en matèria alimentària.

 

* L'activitat s'ha desenvolupat seguint tots els protocols sanitaris exigits per les autoritats.

 

CARTA AMB LES DEMANDES A l’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA ACÍ

Territorio: