Els drets dels camperols també s’han de cultivar

17/03/2017

VSF Justícia Alimentària Global ha participat al congrés internacional sobre Drets Globals de Camperols i Camperoles celebrat del 7 al 10 de març de 2017 a la ciutat alemanya de Schwäbisch Hall, una localitat estratègica durant la Gran Guerra Camperola del segle XVI. El congrés ha comptat amb la participació de més de 400 camperols, pastoralistes, apicultors, pobles indígenes, migrants i temporers, dones del món rural, representants d'ONG, acadèmics, juristes i representants polítics de més de cinquanta països, amb l'objectiu d'intercanviar punts de vista sobre el procés actual de redacció d'una Declaració sobre els drets dels camperols i camperoles i d'altres persones treballadores del medi rural de Nacions Unides.

Aquesta declaració va començar a gestar-se fa més de 15 anys i ara, sota l'impuls del Govern de Bolívia, ha tornat a prendre partit en el Consell de Drets Humans de l'ONU. Al maig de 2017 es durà a terme la quarta ronda de negociació i s'espera que s'estableixin les bases perquè sigui una referència en la defensa dels interessos dels pagesos i pageses davant dels interessos de l'agronegoci, dels estats i del capitalisme global. El propòsit no és altre que donar legitimitat a les demandes del moviment camperol i visibilitzar el seu valor social, cultural i ambiental, alhora que establir un marc perquè les nacions desenvolupin iniciatives legislatives estatals de protecció a la pagesia i al medi rural en què es prioritzin els drets humans i no els interessos de les multinacionals.

L'agricultura està estretament lligada a la pobresa. Els petits camperols i camperoles són un dels col·lectius més pobres de la població a nivell mundial i pateixen de manera directa les conseqüències del capitalisme i el canvi climàtic. Per aquest motiu, bona part del congrés s'ha destinat a identificar les principals amenaces al medi rural que empenyen als seus habitants a l'èxode rural i els condemna a la pobresa. A tot això se li suma la doble discriminació que pateixen les dones rurals per la inexistència de justícia de gènere: no són subjecte de drets, no tenen el control de la propietat de la terra i pateixen una sobrecàrrega de treball laboral, familiar i emocional. La concentració de terres és cada vegada més evident en tots els països del món, impulsada per un model de desenvolupament i de producció que destrueix la biodiversitat i el medi ambient i contribueix el canvi climàtic. L'acaparament de terres, l'especulació alimentària, l'erosió i la contaminació del sòl, els agrotòxics, la manca d'accés a l'aigua, la privació del dret a l'autodeterminació cultural i del dret a guardar i intercanviar llavors, la desprotecció de la naturalesa o la criminalització són algunes de les principals problemàtiques abordades que hauran de tractar-se de manera prioritària. En definitiva, grans corporacions, en connivència amb els Estats, s'apropien dels recursos naturals com la terra, l'aigua i les llavors, i la pagesia es troba amenaçada i criminalitzada per defensar els seus drets i el medi ambient.

La tasca dels petits agricultors familiars per al benestar col·lectiu és fonamental. L'agricultura familiar refreda el planeta, pot proveir la població d'aliments nutritius, locals i de qualitat, protegeix la biodiversitat i el medi ambient i contribueix a la preservació de la cultura i les condicions de vida. Sense vida al camp, no hi ha vida al planeta.

Més informació sobre els debats del Congrés

Galeria de fotos

Territorio: 
Global