El sistema alimentari que volem

09/02/2016 - 16:28

El  14 de gener de 2016, unes 70 persones de 45 col·lectius (institucions, associacions i empreses) van participar a la jornada Menjant València sobre alimentació i agricultura periurbana, organitzada per l'associació VSF Justícia Alimentària Global, en col·laboració amb l'Ajuntament de València. Un espai innovador de participació ciutadana en el qual, per primera vegada a València, van poder seure al voltant d'una mateixa taula perfils molt diversos però amb un objectiu  comú: millorar la nostra alimentació a la comarca de l'Horta. I, què hi fan juntes al voltant d'una taula? O seria millor preguntar, com és que no s'hi havien assegut abans? Des VSF, associació que treballem per la justícia alimentària fa 25 anys, vam pensar que comencen nous temps, temps en què les associacions de consumidors reclamen una millor alimentació i la ciutat es gira cap a l'Horta per fer-la possible. Temps en què els diversos actors de la cadena alimentària, públics i privats, des del camp a la taula, es posen d'acord per combatre la crisi agrícola i alimentària, perquè en definitiva totes les persones tinguem dret a menjar bé i a viure dignament , al camp i a la ciutat. Aquests van ser els desitjos que van expressar les persones participants a  la jornada.

No ens vam aturar a discutir el que ens separava, sinó més aviat les necessitats comunes que ens mouen i les possibles estratègies que podem seguir per millorar el nostre sistema alimentari d’una manera  participativa  inspirant-nos en ciutats més avançades i adaptant-nos a les especificitats del nostre context privilegiat en matèria d'agricultura, però amb molts barris privats del dret a l'alimentació.
Al  matí, els polítics van mostrar les seves intencions (taula 0), els experts la seva panoràmica (taula 1) i els actors locals les seves lluites diàries (taula 2). L'Ajuntament de València va presentar el Pla d'acció integral en la promoció de l'activitat de l'espai agrícola. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha lamentat que el territori de l'Horta de València s'ha anat abandonant i s'hi ha especulat,  de manera que per revertir aquesta tendència cal revisar les polítiques urbanístiques de la ciutat per aturar la destrucció de l'Horta .
A la sessió de treball de la tarda van participar 32 col·lectius en tres taules: Producció i Transformació, Distribució i Consum i Governança. Totes les taules tenien com a objectiu compartir pràctiques i necessitats per  confluir en propostes.

En el grup de Producció, tots els participants veien la necessitat d'una marca de qualitat que diferenciés els productes de l'Horta. La discussió es va centrar en els criteris que havien de diferenciar-la, i també  sobre el necessari procés d'acompanyament als agricultors, principalment en matèria comercial i mediambiental. En matèria mediambiental es va parlar de la necessitat de revisar les polítiques d'aigua i residus: control de la contaminació, zones tampó per als espais naturals i accions de tancament del cicle de la matèria. Pel que fa a la generació del valor afegit, el tema central van ser els projectes  d’ "obradors compartits" que estan preparant tant l'Ajuntament de València com la IMELSA (Diputació de València). Les persones productores i transformadores van reclamar una revisió de les normatives i la simplificació de la burocràcia per facilitar el treball de la petita i mitjana producció. Com a crítica cap a dins, van assumir que necessiten fer més esforços per treballar col·lectivament. 
El grup de Distribució i Consum va incidir en la necessitat de millorar la comunicació entre administracions i operadors alimentaris  per mitjà  d'interlocutors vàlids i una obertura i iniciativa de l'Administració. Per exemple, un servei de revisió nutricional. També es requereix  una millor comunicació entre inspectors de sanitat per unificar criteris (guies), i també  de l'Administració cap a la societat per advertir dels riscos de la mala alimentació. Els col·lectius assistents  van acordar que els criteris nutricionals que utilitza sanitat estan desfasats, i que és necessària una revisió de la Guia de menús de menjadors escolars de la Conselleria d'acord amb les tendències més modernes de la piràmide alimentària,  i també  una ampliació dels criteris que conformen la "bona alimentació"  afegint als criteris nutricionals els  socials i els ambientals. Finalment, el grup va considerar que seria molt beneficiós per al sistema alimentari de la comarca que l'Administració donés suport a la creació d'una xarxa de menjadors sostenibles com ja existeixen en altres autonomies, com ara els Ecocomedores escolars de Canàries.

Finalment, el grup de Governança va discutir sobre la possible creació d'un Consell Alimentari, un organisme integrador d'actors amb una visió holística de la cadena alimentària. Com s'hi integrarien les institucions actuals?, com s'articularia legalment i com seria la participació ciutadana?, quin seria  l’àmbit geogràfic d’aplicació?, comarcal?, municipal?  Amb el Consell com a horitzó, el grup va acordar que era necessari elaborar una diagnosi  del nostre sistema alimentari que inclogui un pla d'inversió públic i articuli la participació per dissenyar un full de ruta del procés polític. Totes les persones participants van acordar que l'alimentació és un dret i que necessitem tornar la dignitat a les persones encarregades de la seva producció.

Territorio: 
Estado Español