El descontrol de l’autocontrol

02/07/2014 | VSF Justícia Alimentària Global

Som el país europeu amb un major percentatge d'obesitat infantil, hi ha diversos factors causants d'aquest problema però ningú posa en dubte la influència que la publicitat dels aliments insans (rics en greixos, sucres i sal) té sobre els nostres hàbits de consum i de compra. Tampoc hi ha cap dubte sobre la el fet que la població infantil és especialment vulnerable al màrqueting i necessita, per tant, d'una protecció especial.

“El sistema de regulació de la publicitat dels aliments insans dirigits a la població infantil no és insuficient, simplement no existeix”.

Davant la magnitud del problema (la mala alimentació és el principal problema sanitari de l'estat segons la OMS) cal preguntar-se si el sistema actual de regulació de la publicitat dels aliments insans dirigits a la població infantil és suficient.

La resposta és NO: a l'Estat Espanyol no existeix tal regulació. L'única cosa que se li assembla és un artefacte creat per la indústria alimentària anomenat Codi PAOS (Codi d'Autoregulació de la Publicitat d'Aliments i Begudes dirigida a menors, prevenció de l'Obesitat i Salut) que consta d'un codi ètic voluntari sobre publicitat general i un sistema propi d'autocontrol sobre el compliment d'aquest codi.

“El Codi PAOS té tres greus problemes: el primer és que és voluntari, el segon és que incompleix les directrius de l'OMS i el tercer és que no funciona”.

El Codi PAOS presenta 3 greus problemes: El primer és que es tracta d'un codi voluntari, no és una normativa pública d'obligat compliment i amb un règim sancionador adequat. El segon és que ni un dels 32 punts del codi ètic es refereix a la qualitat nutricional dels aliments publicitats. El tercer problema que presenta el codi és que, tot i dissenyant a la mida de la indústria, no es compleix.

“El codi PAOS consta d'un codi ètic voluntari i un sistema d’"autocontrol" sobre el seu compliment, no és una normativa pública d'obligatòria ni té un règim sancionador adequat” .

La Llei General de Comunicació Audivisual del 2010, en l'article 7 estableix que "l'autoritat audiovisual competent promourà entre els prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiva l'impuls de codis de conducta en relació amb la comunicació comercial audiovisual inadequada, que acompanyi els programes infantils o s'inclogui en ells, d'aliments i begudes que continguin nutrients i substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic, en particular aquells com ara greixos, àcids transgrasos, sal o sodi i sucres, per als quals no és recomanable una ingesta excessiva en la dieta total. "No obstant això, 4 anys després de la promulgació d'aquesta Llei no hi ha rastre d'aquest codi de conducta específic sobre aliments insans.

El codi PAOS, a més de ser voluntari, conté aspectes que contravenen el que estableix la llei: la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de Seguretat Alimentària i Nutrició, en el seu article 46 promou «l'establiment de codis de conducta que regulin les comunicacions comercials d'aliments i begudes, dirigides a la població menor de quinze anys ».

Mentrestant el codi PAOS restringeix la seva aplicació a menors de fins a 12 anys, en mitjans audiovisuals i impresos, permetent, per exemple, que la publicitat alimentària dirigida a majors de 12 anys per televisió pugui fer ús de personatges coneguts o famosos entre el públic en general que gaudeixin d'un alt grau de popularitat entre el públic infantil, la protecció de la franja d'edat entre 12 i 15 anys només es compleix en el nou Codi per a internet.

“Ni un dels 32 punts del codi PAOS es refereix a la qualitat nutricional dels aliments publicitats”.

L'altre gran problema del Codi PAOS pel que fa al greu problema sanitari que tenim amb la mala alimentació és que ni un dels 32 punts del codi ètic es refereix a la qualitat nutricional dels aliments publicitats. Apliquen exactament els mateixos criteris a un anunci d'un refresc o una galeta amb alt contingut de sucres i greixos que a una fruita o un peix.

La directriu n º 1 de l'OMS diu que "la finalitat de les polítiques ha de ser reduir l'impacte que té sobre els nens la promoció d'aliments rics en greixos saturats, àcids grassos de tipus trans, sucres lliures o sal". Per tant el codi d'autoregulació espanyol, no segueix les recomanacions donades per l'OMS en tant que només aborda l'ètica de la publicitat, però no la qualitat nutricional del producte publicitat ni la freqüència d'emissió de la mateixa.

També convé recordar que els principis que regeixen el Codi PAOS es basen en els Principis de la Publicitat d'Aliments i Begudes («Principles of food and beverage product advertising») de la Confederació d'Indústries Agro-Alimentàries de la UE (Food Drink Europe), aprovats al febrer de 2004.

“El Codi PAOS no serveix, però a més no es compleix: el 70% dels anuncis de les empreses adherides al Codi l'incompleixen”.

El codi PAOS, encara que estigui fet a mida de la indústria, s'incompleix sistemàticament. L'únic estudi independent que ha analitzat el grau de compliment del codi PAOS a través de l'anàlisi d'anuncis comercials en televisió en horaris de protecció a la infància, mostra que el 70% dels anuncis de les empreses adherides al Codi l'incompleixen. Però encara hi ha més. Resulta que el percentatge d'incompliment va ser més gran entre les empreses que sí que han subscrit el Codi respecte a les que no. És a dir, que sembla que subscriure el Codi eximeix de complir-lo.

A això s'uneix que està deliberadament ple d'ambigüitats, contenint nombroses i evidents vies d'escapament i excepcions que pot usar la indústria alimentària. A través d'aquests "forats" es colen tots els anuncis d'aliments insans que inunden les franges de protecció infantil de les nostres televisions (el 70% dels aliments que veuen els nostres fills i filles a la televisió són d'aliments amb un perfil nutricional baix o molt baix).

Un exemple d'aquests "forats" es pot veure en aquest extracte del text: «En la publicitat d'aliments o begudes dirigida a menors de fins a 12 anys no participaran ni apareixeran personatges especialment pròxims a aquest públic, com ara, per exemple, presentadors de programes infantils, personatges-reals o ficticis-de pel·lícules o sèries de ficció, o altres ». Fins aquí bé, però afegeix: «No obstant, en els anuncis d'aliments i begudes dirigits als menors de fins a 12 anys es podran mostrar imatges que reprodueixin escenes d'un determinat programa infantil, pel·lícula o sèrie si aquesta guarda relació directa amb alguna promoció que s'estigui duent a terme».

La veritat és que el Codi PAOS no és altra cosa que un decorat per amagar la realitat. Citant a Morfeo a Matrix, "és el món que ha estat posat davant els teus ulls per a ocultar la veritat", i la veritat és que no hi ha autèntica regulació sobre la publicitat d'alimentació insana dirigida la població infantil. Seria massa dur saber que no existeix regulació i per tant han creat la il·lusió que si existeix. Això és el Codi PAOS, un miratge que, per si fos poc, és il·legal.