Dret a l'alimentació a Catalunya?

05/01/2015 | VSF Justícia Alimentària Global

El passat 10 de desembre, en el marc del Dia Mundial del Dret a l'Alimentació, va tenir lloc a Barcelona la presentació de l'informe sobre el Dret a l'Alimentació a Catalunya, de la mà de l'Observatori DESC, Entrepobles, i Educació per a l'Acció Crítica .

L'informe reclama la necessitat d'un gir de les polítiques públiques orientades a satisfer les necessitats alimentàries, per tal que abandonin enfocaments assistencialistes i pal·liatius i abordin les causes estructurals de la malnutrició. Tenir accés a una alimentació saludable i suficient és un dret inherent a la dignitat humana que en cap cas pot ser ignorat per les administracions públiques que tenen l'obligació de garantir-l’ho.

Les elevades xifres d'atur i pobresa a Catalunya, i les conseqüents deficiències alimentàries de moltes famílies exigeixen reformes estructurals per evitar l'exclusió social. No obstant això, la resposta de la Generalitat de Catalunya ha estat aplicar mesures com la reducció en dos milions d'euros de les beques menjador o la restricció de l'accés a la renda mínima d'inserció (RMI), que ha deixat, entre 2011 i 2012, 7.000 llars sense aquesta prestació. A més les modificacions restrictives a la llei de dependència fan que el treball de les cures, entre ells l'alimentació, recaigui progressivament en l'espai privat, i molt especialment en les dones.

La regressió d'aquestes polítiques vulnera els compromisos adquirits a nivell internacional de protecció del dret a l'alimentació.

 
LES VULNERACIONS DEL DRET A L'ALIMENTACIÓ AL MÓN LOCAL

En els dos estudis de cas de l'informe realitzats en els districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, a la ciutat de Barcelona, s'han realitzat entrevistes a més de vint entitats dels districtes barcelonins que gestionen ajudes alimentàries. La manca d'informació i diagnòstic per part dels àmbits institucionals d'atenció a les persones impedeix fer una anàlisi global de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població. Aquesta mancança dificulta l'actuació coordinada de les diferents entitats i associacions, tot i la implicació en l'àmbit alimentari de nombrosos projectes de barri i comunitaris.

També s'ha verificat que la compactació dels horaris en els centres d'educació secundària, ja en el curs 2012-2013 es va aplicar a tots els centres de Ciutat Vella com confirmem amb la Regidoria del Districte, ha suposat una exclusió directa de les beques menjador dels estudiants que podien accedir-hi.

LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

A través de les entrevistes, l'informe documenta que les polítiques públiques d'atenció a persones empobrides desconeixen les necessitats alimentàries de la població, ja que el lliurament d'aliments s'orienta més aviat a compensar els excedents de la producció industrial més que a combatre la malnutrició . Això vol dir desaprofitar recursos que mitjançant la compra pública podrien dinamitzar la producció i el mercat local per satisfer les demandes alimentàries, on a més es genera ocupació i alimentació saludable i de qualitat. Al seu torn, es desestimen propostes com la renda bàsica d'accés universal que superaria les enormes limitacions de l'ingrés d'inserció, es tracta d'una renda que es reconeixeria a tota persona de manera incondicionada.

Les polítiques públiques en matèria d'alimentació no poden consistir per tant, a retallar ajudes per una banda (beques menjador, RMI) i de l'altra, a delegar la gestió de les ajudes a entitats privades. Garantir l'accés a una alimentació saludable i en especial a la població en situació de vulnerabilitat és una obligació que les administracions públiques no poden defugir.

Territorio: