Compra alimentària local per escoles i hospitals

04/10/2013 - 14:37 | VSF Justícia Alimentària Global
Ahir, 3 d'octube des de VSF Justícia Alimentària Global vam presentar a Barcelona una jornada sobre compra pública de proximitat en la que s'ha posat de manifest la importància d'impulsar els mercats alimentaris locals perquè puguin abastir les compres alimentàries que es realitzen des de l'administració pública catalana.
 
La jornada ha volgut aglutinar tots els actors implicats en la compra pública per tal d'oferir un panorama el més complert possible i des de les diferents perspectives. El director de VSF Justícia Alimentaria Global, Javier Guzmán, ha insistit en la importància de “reivindicar el paper de les administracions públiques com a grans compradores d'aliments”. El volum de compra pública alimentària a Catalunya oscil·la entre 200 i 300 milions d'euros anuals, si aquesta compra es realitzés en mercats locals, petites i mitjanes explotacions del territori, “es podrien arribar a generar fins a 100.000 llocs de treball, duplicant així el nombre de persones dedicades al sector agrícola a Catalunya”, ha insistit Guzmán.
 
El director general  d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, Domènec Vila, ha estat un dels convidats a l'acte i en aquest context ha manifestat la seva disposició a treballar coordinadament amb la campanya perquè, segons ha afirmat, des del departament d'agricultura es considera important la revitalització de les zones rurals.
 
Durant la jornada ha tingut lloc la presentació de l’informe Compra pública en sistemes alimentaris locals. Impactes socials, ambientals i econòmics. El document analitza el sector de la restauració col·lectiva i l’assenyala com a potencial catalitzador per donar impuls als mercats alimentaris locals al nostre territori.
 
 La compra pública com a catalitzador dels mercats locals alimentaris i la revitalització de les economies locals i el sector agrícola a Catalunya. VSF Justícia Alimentària Global sosté que un altre model alimentari es possible, viable, i necessari, i els organismes públics amb poder de compra haurien de tenir el deure d’aplicar criteris de justícia alimentaria en la compra d’aliments per realment afavorir les economies locals i garantir una alimentació sana, pròxima i justa a la població. En aquest sentit, des de VSF Justícia Alimentària Global, també s’ha elaborat una guia dirigida a les adjudicadores i personal tècnic de les administracions públiques per oferir-los-hi les eines per aplicar criteris de justícia alimentària en la compra pública d’aliments. Així ha quedat constatat a les jornades, amb el relat de dues experiències positives: per una banda, l'experiència francesa, un país on existeix un programa nacional d'alimentació i una política pública que es va posar en marxa l'any 2001 per donar impuls a la compra de proximitat per la restauració col·lectiva de la regió de RhonAlpes. Per una altra banda, s'ha presentat una experiència pilot portada a terme a Catalunya,  el programa per la promoció dels menjadors escolars ecològics i de proximitat (MEEP) lideredo por el consell comarcal del Vallès Oriental. Les dues han demostrat que un altre model alimentari és sostenible, eficient i viable.
 
Com està estructurada la compra pública alimentària a Catalunya? A Catalunya una empresa controla els menús d’una de cada quatre escoles.
Les administracions públiques catalanes tenen una despesa d'entre 200 i 300 milions d'euros en compra pública alimentària. Aquesta despesa es distribueix en un 60% en el sector educatiu, el 30% en el sector sanitari, i el 10% restant en centres penitenciaris. I qui serveix aquests menús? Per comprar els menús que es reparteixen als més de 90.000 alumnes i alumnes usuaris dels menjadors escolars en centres de titularitat pública a Catalunya, l’administració púbica compta amb, bàsicament, dues empreses: Serunión-Grup Elior (França) i Eurest- Grup Compass (UK). Aquesta última controla el 25% del mercat que abasteix a les escoles bressols de Barcelona. Així ho ha afirmat, Ferran Garcia, responsable de la unitat d'investigació i xarxes de VSF Justícia Alimentaria Global, qui també ha enumerat els passos necessaris per posar en marxa un procés encaminat a aconseguir compra pública de proximitat a Catalunya: "ha d'existir una voluntat política clara que es tradueixi en accions concretes, i s'ha de donar impuls a la construcció d'una xarxa sòlida que coordini els diferents actors implicats en la compra pública alimentària".  
 
Què està passant als menjadors de les escoles? La vicepresidenta de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya denuncia l'absència de polítiques públiques referents a l'alimentació, i insta a l'administració a aplicar les pertinents que incloguin la compra de proximitat. "Tenim un problema de desnutrició greu, i més de 10.000 famílies catalanes que se'ls ha denegat les beques de menjador. Les administracions no estan fent res per  l'alimentació dels nostres fills, aquesta és responsabilitat de tothom, els departaments d'educació, agricultura i sanitat haurien d'estar coordinats per l'elaboració d'un pla de xoc".
 
Un altre actor clau en la jornada ha estat Ramon Sentmartí, especialista en circuit curt i alimentació de proximitat, ha fet un recorregut per les grans incongruències que s'afronten amb el sistema agroindustrial, caracteritzat pels aliments quilomètrics. Com exemple relatava el cas d'una marca concreta d'espàrrecs que, comercialitzats sota l'etiqueta de Navarra, han viatjat en més de 25.600 Km, han estat produïts al Perú, y processats a la Xina, i són els més econòmics del mercat. L'espàrrec no es una excepció, a Catalunya tan sols produïm el 40% del que consumim, una greu situació de dependència alimentària que sumem a la preocupant pèrdua de biodiversitat. "Si fa 100 anys comptàvem amb 408 varietats de tomàquets, avui dia n'hi ha 70!".  
 
La pagesia catalana en perill d’extinció. A Catalunya la pagesia es troba en un perillós procés d’extinció: en els últims 20 anys han desaparegut 7 explotacions agrícoles al dia, una xifra altament preocupant si es vol mantenir el sector i unes àrees rurals vives al nostre país. En total, la pagesia catalana tan sols la conformen 110.000 persones, però si aquesta xifra l’emmarquem en Unitat de Treball Agrícola (UTA), es a dir, una jornada laboral per any de 40 hores setmanals, la xifra disminueix a les 65.000 persones.
 
Per tant, des de Cortocircuito considerem que l’aplicació de criteris de justícia alimentària i proximitat en les compres alimentàries que es realitzen des de les administracions públiques és important i beneficiós per la societat i les persones. Es generen llocs de treball impulsant les economies locals, s’assegura una alimentació saludable, justa i de qualitat, es té cura del medi ambient i la naturalesa, a més de mantenir vives les zones rurals del nostre territori amb la conseqüent proliferació de petites i mitjanes explotacions.
 
És imprescindible i urgent la posada en marxa d'una política pública que impulsi i afavoreixi les iniciatives de compra pública d'aliments basada en una producció local i familiar.  La compra pública alimentària és una acció multiplicadora, d'aquelles que, com les fitxes d'un dòmino, provoquen canvis en cascada. I és especialment cert en alguns casos concrets de compra pública, per exemple quan parlem de menjadors escolars, per unir en un mateix espai mercat, salut, educació, cultura i futur.