Com s’alimenta Menorca?

25/02/2019 - 17:06

Com s’alimenta Menorca? Aquesta és la pregunta que han respost els estudis sobre els fluxos alimentaris de l’illa i la demanda pública d’aliments coordinats per Justícia Alimentària i realitzats pel Consell Insular de Menorca. Aquests estudis formen part de les accions de l’Estratègia Alimentària 2018-2021.

A Menorca es produeixen 27.920 tones d'aliments cada any, de les quals un 58% es consumeixen a la pròpia illa. El 42% que s’exporta correspon bàsicament a productes làctics. Menorca és una illa molt ramadera i prova d’això és que la major part del territori ocupat per a la producció es dedica a farratges i pastures deixant només un 5% a la producció d'horta i fruita. Aquesta especialització fa que, de tot el volum d’aliments que es produeix a l’illa, un 66% correspon a llet i formatge i un 6% a carn.

Pel que fa al consum, l’illa consumeix unes 77.000 tones d'aliments a l'any, de les quals un 19% se satisfà amb la producció local i la resta amb productes importats. Si s’observen les dades per grups d’aliments, es pot observar com es consumeix una gran quantitat de fruita, de la qual només un 6,5% és producció local o en el cas de l’horta, que de les 10.200 tones que es consumeixen, només 1.000 es produeixen a l’illa.

De la fruita que es menja a l’illa, els plàtans, les taronges i els kiwis són les més consumides. És molt curiós que dues d’aquestes tres fruites siguin productes tropicals que no es produeixen a Menorca. Això demostra que la dieta de l’illa també s’ha allunyat molt del producte de proximitat, ja que tenim per costum consumir de tot durant tot l’any, encara que vengui d’indrets molt allunyats. Tot el producte alimentari importat que es consumeix a l’illa genera unes 6.316 tones d’emissions de CO2, davant les 416t que emet el consum del producte local.

Una dada que també es desprèn dels estudis, i que hauria de fer reflexionar, és el volum de malbaratament alimentari que es produeix a l’illa, on un 15% de tot el que es consumeix acaba a les escombraries. Si cerquem l’equivalència econòmica, es malbaraten un total de 13 milions d’euros a l’any d’aliments. Si ens fixem en les diferents fases del sistema alimentari, del total del que es llença, un 41% es dona a les llars, un 32% a la producció, un 21% a hotels, restaurants i bars i un 5% en la distribució. És necessari treballar en mesures concretes per a cada fase per reduir aquest malbarament alimentari i, a la vegada, cercar oportunitats per al seu aprofitament.

En aquest sentit, i així com ha explicat el director insular de Medi Rural i Marí, Miquel Truyol, «els resultats d’aquests estudis ens permetran afinar molt més les polítiques públiques per a una alimentació que contribueixi a la sostenibilitat. Per aquest motiu, aquests estudis s’havien identificat com una de les prioritats a realitzar abans d’establir altres mesures de l’Estratègia Alimentària de Menorca. De fet, s'havia constatat un desconeixement sobre una visió unitària de tot el que es produïa a l'illa i el que es consumia de cada tipus de producte».

La demanda pública d’aliments suposa un 1% de tot el consum de l’illa, un percentatge que pot semblar baix, però que, donada la seva vessant pública i exemplificativa, adquireix una gran importància. La dieta dels menjadors col·lectius públics també ha d’incloure el producte de proximitat, de temporada i amb criteris de sostenibilitat, l’administració ha d’actuar de motor per a propiciar un canvi més global.

Posar l’enfocament en l’alimentació, com un eix més de sostenibilitat de la Reserva de Biosfera, és el que s’ha fet aquests darrers anys a l’illa de Menorca. Empès per la societat civil organitzada, que ja al 2015 amb la Declaració de Mongofra instava a l’administració a avançar cap a la promoció del producte de proximitat i fer més accessible una alimentació saludable, el Consell Insular de Menorca va adherir-se al Pacte de Milà, per unanimitat, el gener de 2017. Justícia Alimentària estem acompanyant aquest procés, des de l’elaboració de l’Estratègia Alimentària i la coordinació de l’execució de les diferents accions previstes.

Treballar per una alimentació més saludable, sostenible i justa és feina de tothom. En el sistema alimentari cada actor té la seva part de responsabilitat, i enlloc de lamentar-nos per la situació actual que dibuixen aquests estudis, hem de veure el que ens ofereixen, una gran oportunitat per avançar.

 Estudi complet

Territorio: