ActualidadCampañasInvestigación

Justícia Alimentària reclama una llei estatal de compra pública

26 maig, 2022

Justícia Alimentària reclama una llei estatal de compra pública alimentària basada en criteris de justícia social i ambiental, que a més a més promogui l’economia local i preservi la salut.

I per reafirmar aquesta capacitat transformadora de la compra pública, ha elaborat l’informe “La compra pública alimentària a Europa” que recull les experiències en altres països europeus per visibilitzar les opcions de compra pública d’aliments per a serveis de l’administració, com ara escoles o centres sanitaris, que siguin compatibles amb un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient. L’estudi conclou que la compra pública espanyola hauria de basar-se en models com França o Finlàndia.

Es tracta de la primera vegada que s’analitzen detalladament els diferents plans aprovats en el marc del Pacte Verd en matèria alimentària, com el Pla d’Acció d’Economia Circular o l’estratègia Farm to Fork (De la granja a la taula), i que planteja propostes de canvis legislatius a nivell estatal i autonòmic amb el repte d?impulsar la compra pública d?aliments.

Justícia Alimentària reafirma amb aquest informe la capacitat transformadora de la compra pública, que hauria de ser present en tots els àmbits: escolar, sanitari, social, etc., incorporant elements climàtics, de gènere i de no explotació laboral, com passa a bona part de els països de la UE.

Recomanacions

L’informe conclou que la compra pública alimentària ha de ser una eina per impulsar una transició agrícola basada en sistemes alimentaris locals, en una reducció significativa de les emissions sectorials, i també ajudar a accelerar la transició alimentària basada en dietes més saludables, amb menys carn i derivats i menys aliments processats, entre d’altres aspectes.

A més, la creació d’una CPA nova hauria de ser un procés consensuat i participat. L’exemple més recent el trobem a Portugal. Des de fa un parell d’anys, l’administració portuguesa va iniciar un procés participatiu extens per construir conjuntament el pla de CPA perquè servís a la transició alimentària, ambiental i climàtica.

Una altra recomanació és la creació d’una entitat pública que s’encarregui de coordinar, executar i impulsar la nova CPA. L´informe destaca exemples interessants d´aquest tipus d´entitats a Escòcia, Finlàndia, Noruega o Suècia, i que s´encarreguen d´elaborar les guies, recomanacions, manuals, metodologies i oferir assessorament.

Necessitat de treballar la no-discriminació de la producció familiar i de petita escala

En el disseny de la nova CPA cal pensar i incloure mecanismes de no discriminació d’aquest tipus d’explotacions i prioritzar-les com a proveïdors. Diversos països han explicitat aquest risc de descriminació i han dissenyat mecanismes per evitar-ho. És el cas d’Alemanya, França o Itàlia.

Criteris vinculats a la condicionalitat social i ambiental de la nova PAC

El juny del 2021, el Consell de la UE i la Comissió Europea van assolir un acord sobre la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC). Amb la nova PAC, s’introduiran canvis als sistemes actuals de condicionalitat i ecologització per reflectir objectius mediambientals més ambiciosos i contribuir als objectius del Pacte Verd Europeu. També s’hi incorporaran, per primera vegada, condicions socials i laborals.

S’obre, doncs, una nova eina per avançar en una compra pública alimentària més exigent en temes laborals, socials, ambientals o climàtics, perfectament coberta a nivell legal.

Una oportunitat a tots els nivells

Segons l’estudi de Justícia Alimentària, l’Estat té l’oportunitat, la necessitat i el deure d’avançar cap a una compra pública sana, justa i sostenible que, aprofitant les experiències i els marcs europeus existents, li permeti situar-se com a líder d’aquest tipus de polítiques, convertint-se en un model i un exemple per a altres territoris o països.

D’entre tots els models analitzats, el francès podria ser, segons l’informe, un bon model per a l’Estat, tenint en compte que s’hauria d’adaptar en funció de les necessitats i la realitat pròpies.

La norma hauria d’afectar la restauració pública: tot el sector educatiu (incloses les escoles bressol i les universitats), tot el sector sanitari i sociosanitari, els serveis penitenciaris, els serveis policials, la restauració de l’administració pública, etc., així com la restauració privada dels serveis de restauració escolar, establiments sanitaris, socials, medicosocials i penitenciaris.

Autoria: Justícia Alimentària

Aquesta publicació s’emmarca dintre de l’encàrrec realitzat per la Subdirecció General d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries “Proposta tècnica del contingut que hauria de tenir la normativa de contractació pública a Catalunya tenint en compte la normativa europea i la d’altres països” desenvolupat en el 2021.

Descàrrega l’informe

  • La compra pública alimentària a Europa: revisió i recomanacions. [cat]

    Descargar